Rosa de Foc

Raons (meves) per anar a una vaga

2011-11-08T19:16:00.010Z

La vaga a la UAB ha estat aprovada pel comitè d'empresa del professorat contractat, l'assemblea del professorat contractat i les assemblees d'estudiants. Avui tanmateix l'assemblea convocada per les juntes i comitès hi ha votat en contra, aprovant això sí que convocaven una vaga sense data, que es sumaven a tot, que anirien amb crespons i que... Bé, moltes coses que no es faran (la de que les negociacions havien de passar per assemblea, cosa a la que s’oposaven la majoria de sindicats, i tot i així s’ha aprovat, de ben segur que no s’aplicarà). Ha estat una llàstima i tanmateix no he sortit emprenyat.

Fa tres assemblees l’argument per no convocar-la era que la sanitat havia estat derrotada, que la santitat no es mobilitzava i que havíem de ser conscients d’això per entendre que l’únic camí era la negociació. Va sortir per majoria aplastant la vaga. Fa dos assemblees, la sanitat llavors ja s’estava mobilitzant, es va dir que ningú més havia convocat la vaga i que no es podia votar. Fa una assemblea, avui quan la sanitat ja ha convocat vaga general pel dies 15 i 16, s’ha afegit que a més no hi ha ambient de vaga. I en alguns sectors és absolutament cert. Entre la primera i la tercera assemblea, no hi hagut cap assemblea d’aquests sectors on no hi ha ambient, entre la primera i la tercera assemblea molts s’han dedicat a copsar l’ambient, no a crear-lo (es diria que són meteoròlegs en comptes de sindicalistes). En els sectors on s’ha fet aquesta feina, la vaga s’ha aprovat. Però tot i així, no he sortit emprenyat.

No he sortit emprenyat perquè fa dues assembles vaig veure una cosa que no em podia creure. Un dels arguments utilitzats per no anar a la vaga era que les negociacions havien anat bé, que ningú havia anat al carrer. Es va aixecar un treballador. El que va dir fou senzill: 62 treballadors sense contracte indefinit, però amb anys de treball a la UAB, havien estat acomiadats i els sindicats del seu sector no havien ni intentat negociar per ells. Reclamava que els consideressin a ells també com a treballadors: no ho eren? No hi hagué resposta. Només silenci.

Existeix una ficció, la ficció de que s’estan salvant els llocs de treball. La ficció es construeix considerant només els llocs de treball indefinits. És una ficció, perquè hi ha gent que un dia hi és i un altre ja no hi és, però no els mirem. És una ficció, perquè quan s’afirma que això no passa i surt una veu que et diu que està passant, no els escoltem. És una ficció, perquè tot i que permet estar tranquil, aaquells que no són acomiadats, el cert és que un dia aniran a pels indefinits i llavors, de cop, descobrirant que ja no queda ningú per ajudar-los. És una ficció que embruteix als que la viuen, des del coneixement profund que forma part de l’autoengany.

Jo, seguint al que ha dit el meu comitè, al que ha dit la meva assemblea, aniré a la vaga. I estic content, perquè no participaré de cap ficció, estic content perquè no hauré de girar els ulls per no mirar o fer-me el sord per deixar d’escoltar. Centenars de companys i companyes meus estan al carrer en aquests moments, si no hi ha resposta centenars més hi seran l’any vinent. Aniré a la vaga i de l’únic que em penedeixo és de no haver-la fet abans. Jo no sóc Atreyu, ni ho pretenc, però la nada existeix i la veig a voltes en els ulls de més gent de la que voldria. En altres ulls veig guspires que, malgrat tot, em fan somriure. I m’és igual si som pocs o molts, perquè en aquests ulls hi ha futur i en els altres només hi veig una lenta mort.

O tots o ningú

Si te'n vas no tornis...

2011-04-10T13:47:00.006Z

Si te’n vas no tornis… M’hi vaig quedar enganxat tan bon punt el vaig tenir a les mans en la seva presentació (de fet li vaig demanar a mitja presentació a l’Aglaia, filla de l’autor). Era curiositat personal ho reconec. No podia ser d’altra manera. El vaig conèixer fa anys. En un bar estava fent unes birres amb uns amics que protagonitzaven la nova onada de moviments antiglobalitzadors. Jo devia estar remugant, sovint em passa que deixo per una temporada que el pessimisme de la intel·ligència domini l’optimisme de la voluntat i llavors només remugo, sense massa brillantor tot sigui dit de pas. És de suposar que remugava contra la falera antiglobalitzadora (en aquells temps es parlava d’un nou cicle de conflictivitat que ja no tindria aturador…), en un moment on a mi em semblava que les faleres, la antiglobalitzadora, la independentista o l’okupa, tapaven passats massa propers, quan probablement era el millor que podia passar (això encara no ho sé). I el vaig conèixer allà. Ho sé perquè a diferència d’altres vegades un tio va i em contesta amb paraules que em generen dubtes i, poc a poc, em fa callar només per escoltar-lo. Hi havia lucidesa en el que deia i alhora cap traça del que escoltava estava marcat per la falta d’esperança.

Teníem amics comuns, però tanmateix no fou fins passat el mil·lenni que ens vam començar a veure més. Crec que van ser més les coincidències electives que les amistats comunes el que ho van propiciar. Ens vam anar trobant en feines memorials que vam compartir i de tant en tant, a més, queia una o dues... birres amanides amb llargues converses. Però va ser al gimnàs on ho vaig saber. Hi vaig començar a anar quan em va convèncer que hi havia un món més enllà de la natació. M’hi va acompanyar el primer dia i em va carregar les maquines amb 40 kg de pes, jo llavors no ho sabia però s’havia de començar amb 10 kg les primeres vegades. Ell sí que ho sabia, però suposo, tampoc m'ho ha explicat mai, que devia fer algun tipus de consideració política sobre la debilitat de l’esquerra catalana en relació a la italiana i que això es cura a hòsties. Vaig quedar-me dos dies al llit sense poder-me moure. Evidentment hi vaig tornar i allà, temps després, m’ho digué. Al mig d’un sessió em va deixar anar que el dia anterior havia estat retingut per la policia, havien de comprovar una ordre internacional de cerca i captura contra ell per uns fets dels anys setanta i un cop comprovats per primer cop, després de més de trenta anys, tornava a ser legal. Em vaig quedar parat davant d'una història absolutament insospitada. Vam parlar aquell dia, en un relat que després vam reprendre a Itàlia, en les nits d'estiu d’una terrassa a padovana i en un viatge final cap a Trieste, on ell estava reconstruint la ruta per on va aconseguir escapar de la seva terra d’origen. Era tanmateix una història reconstruïda a fragments que ara he pogut assaborir sobre paper.

No m’hi he quedat enganxat només per curiositat personal (no sempre una cosa es relaciona amb l’altra). El van detenir al mateix any que jo vaig néixer. Ell tenia llavors 19 anys, era jove, increïblement jove. Tal como ho és el seu relat d’aquests primers moments. Corrien els anys setanta. Una dècada que, més que probablement, ha estat una de les cruïlles principals des de la que s’han construït els nostres temps. En les derrotes d’aquell període hi ha gran part de les respostes que estem patint i, en allò que no va aconseguir reeixir, gran part de les preguntes que queden pendents. Un període d’efervescència i de guerra bruta. Un període que l’autor ens revela en un fresc de situacions molt diverses en una Itàlia marcada encara per les memòries complexes, tant les feixistes com les antifeixistes. Un Itàlia on el PCI es troba al bell mig de la seva màxima influència social, que el llibre desmitifica prou bé, al relatar-nos des de la seva base com aquesta s’expressava a partir de la realitat, tan cara al comunisme des dels anys trenta, d’un poder que es mostrava com a tal precisament per la seva capacitat d’autocontenir-se (contenció que, a més, estenia a tota l’àrea de l’esquerra, la volgués practicar aquesta o no). Una Itàlia, en definitiva, on s’estaven aixecant contrapoders des dels tallers als barris i a les aules i on, en un sola nit, en una ciutat “podien cremar-se, explotar, acabar fetes miques desenes o centenars d’agències immobiliàries, sucursals de bancs, centraletes telefòniques. Els periodistes en deien terrorisme difús. Per a nosaltres era legitima defensa contra l’autèntic terror fet sistema” Una Itàlia, on també en definitiva, tal com ens explica l’autor, s’estaven posant a prova els aparells de repressió que aturarien aquell moviment i que esdevindrien el laboratori per a futurs estats d’excepció, disfressats de legalitat a la resta d’Europa fins a dia d’avui.

La presó esdevé en el llibre una de les pulsions centrals del llibre. Presó entesa com a espai de deshumanització, de reducció de l’ésser humà, de despossessió de la seva identitat. Presó entesa també com a espai de construcció de relacions i de regles per sobreviure, regles ordides a partir de la violència, però alhora a partir del combat civilitzatori dels presos, polítics i socials, per reivindicar en el seu jo més íntim la seva condició irreductiblement humana front al poder. Una experiència que es perllonga en el temps en la vida de l’autor després de la fugida i malgrat ella. És a partir d’aquell moment que una part de la seva vida ha de restar davant d’amics i estranys, i front al poder de nou, darrera d’un mur de silenci, reclosa en la clandestinitat, per poder viure l’altra part. I és que, si la presó marca l’experiència de l’autor ,tenyint-la constantment, dotant-la d’un cert sentit permanent, l’altra gran pulsió que es mostra al llibre és el vitalisme. Un vitalisme que sobreviu malgrat tot, i malgrat tots els que l’haurien volgut apagar, i que és la base de la fugida. Hi ha quelcom d’Odisseu en aquesta part del relat, en els passatges hilarants de la seva estada a Roma o de la seva vida durant mesos a la universitat ocupada de Trieste. Una aventura que es transmuta en un nou començar quan rau a París. El París dels exiliats dels anys setanta, on s’amara de la gran capital de les llums que fou i que encara batega en el cor d’aquell ciutat. El París on troba l’amor i des d’on inicià un nou caminar que el portarà a viure a la Catalunya Nord, a Mallorca i, finalment a l’antiga Rosa de Foc.

La sorpresa s’esdevé al llegir aquestes pagines, de la mateixa manera que s’esdevingué en el coneguts quan descobrirem aquella part de la vida de l’autor que ens era completament aliena, en el fet que en la seva singladura a poc, o a res, va renunciar. La seva vida estigué escindida, però l’escissió vingué d’una voluntat incessant de no quedar reclòs en el món on l’havien volgut condemnar, l’escissió vingué de la voluntat de ser i no només d’estar. Manifestacions, enfrontaments, radiós lliures, discussions internes i externes, treballs públics, marquen el pas de la seva vida al llarg de les pagines. Quan parla dels llocs on visqué, en tot ells hi ha present l’ànima que els hi és pròpia, les seves cendres i el seus somnis, allò que encara crema i allò que s’apaivaga, en un conjunt de retrats que t’absorbeixen en la lectura. I és que ell va marxar i, per fer-ho, es va ocultar, però també es va quedar i, per fer-ho, es va fer part i així ha viscut. Certament fins a extrems increïbles en els moments que les autoritats de diversos països li rondaven, de nou, a prop. A voltes ell atribueix la seva sort a que gran part de la seva vida posterior la fet a Catalunya, un lloc on el mite de la Rosa de Foc ja havia quedat lluny, però també un lloc on, en les seves paraules, “Potser només en un país així era possible, dins d’Europa, sobreviure més de 25 anys sense papers (…) És una terra curiosa, on un pagesa que no ha vist mai una gran ciutat et pot dir que, a ella, el matrimoni entre homosexuals no li sembla una cosa que estigui bé, però que, per altra banda, tampoc és tan greu (…) on la desconfiança cap a l’Estat i les seves institucions, sobretot les repressives, perdura (…) Em va acollir gent que havia desafiat fins feia pocs anys les últimes cuades del darrer règim feixista d’Europa (…) Noies com la Nina, amb vestidets de floretes i trenetes, que al cabàs eivissenc hi portaven els molotovs…”. Potser per això o potser perquè sempre ha tingut un àngel de la guarda, o senzillament perquè una actitud tan vital feia impossible pensar per part de les autoritats que tal desafiament fos possible.

Queda una pregunta subjacent a l’aire en el relat del llibre. Com es refà una vida quan una part de la mateixa desapareix i, malgrat no haver estat mai volguda, ha marcat el seu tarannà indefugiblement fins a fer-la indestriable del propi caminar? Segurament amb la mateixa voluntat que li va permetre viure malgrat tot i malgrat ells, essent un català més en un país com a mínim curiós, com ell mateix ens explica, que ha tingut la sort que ell s’hi quedés per , entre d'altres coses, entre moltes d'altres coses, recordar-nos les vides que mai es van poder explicar i, tot i així, es van viure.

Flama, com devies ser, quan les teves cendres cremen encara (Michelet, sobre la primera gran Revolució)

2011-02-24T00:38:00.002Z

Dedicada als companys àrabs

Flama, com devies ser, quan les teves cendres cremen encara...(Michelet, sobre la primera gran revolució)

2011-02-24T00:34:00.001Z

Dedicada als companys àrabs

http://www.youtube.com/watch?v=OPIo2k1UkYQ&feature=fvw

2010-12-04T00:22:00.002Z

http://www.youtube.com/watch?v=J962500OnUM

Reflexions de després i per després d'una vaga

2010-10-10T16:53:00.012Z

La vaga del 29 de setembre ha estat des de tots els punts de vista possibles un èxit de convocatòria. Ni els seus propulsors inicials, ni els que es van organitzar a l’entorn de la mateixa, ni els que van decidir seguir-la malgrat tot i malgrat tots, s’ho esperaven. Certament, també molts foren els que no la seguiren, però foren molts, molts més dels que volen i diuen, els que s’atreviren a fer-ho. I no era fàcil. Es poden dir i es seguiran dient moltes tonteries sobre els piquets, tonteries útils que molts reproduiran incessantment i altres creuran cegament; o sobre un suposat dret al treball oposat al dret a vaga, que amb la mateixa força que és invocat en un dia de vaga s’incompleix la resta de l’any pels mateixos que el bramen pels mitjans, en un exercici de cinisme sense parangó: el dret al treball, reconegut en el nostre ordenament jurídic, és el dret a tenir una feina i són precisament els vaguistes els qui el defensen. Però aquests discursos parteixen d’una falsedat evident: aquesta no és una societat lliure. No ho és en un espai on uns tenen la força d’acomiadar i els altres la debilitat de ser acomiadats. On uns poden determinar la teva vida i els altres la poden veure transformada d’un dia per l’altre. I és just al vell mig d’aquesta forma de coacció i opressió on se situa una acció necessària: ara i fa dos-cents anys. Això no canviarà.

Tanmateix, malgrat l’èxit en unes condicions especialment dures, difícilment la vaga es plasmarà en un canvi de política sobre la reforma laboral del govern. El fet era que aquesta vaga, per primer cop des la del 1985 a ara, no s’enfrontava sols a les necessitats d’una patronal local, ni tampoc sols a les decisions d’un govern, sinó a quelcom més ampli: un sistema que té noms i cognoms. Un sistema global i concret que es reunia en un sopar amb el president del govern tan sols uns dies abans de la mateixa vaga, en un signe de qui vol governar les nostres vides. Aquesta democràcia, ja poc democràtica en molts aspectes, és ara tan sols una caricatura d’ella mateixa, que alguns pensin una altra cosa només ens parla de l’extensió del síndrome d’Estocolm, però de poc més. I tanmateix, tot i ser una vaga on no es podia guanyar immediatament, hi havia molt a perdre en ella: futurs possibles i impossibles. I aquests no s’han perdut. És més, s’han demostrar dos coses essencials: dignitat i capacitat front al poder. Sembla poc i és molt.

La crisi gestada des del sector financer, malgrat es vulgui reduir a un sol àmbit, no respon tan sols a les seves males pràctiques dels anys noranta del segle passat, quan els brillants teòrics de la nova economia i el neoliberalisme proclamaven la fi de la història i l’arribada d’una nova, i de fet ja molt vella, utopia a la terra: la del capitalisme desfermat. I és per això que qualsevol intent de reforma d’aquestes pràctiques serà, si s’arriba a fer, un mer pedaç de contenció de quelcom que no té aturador. La crisi, de fet, té unes causes anteriors en la decisió d’abandonar el model de creixement gestat després de la Segona Guerra Mundial, caracteritzat per una forta intervenció de l’Estat en l’economia i la capacitat creixent de les poblacions per imposar les seves necessitats al capital. Aquesta decisió, feta sobre la derrota del cicle de lluites dels setanta, portà a un model de creixement que ha situat el capitalisme financer com a principal espai de reproducció de la taxa de beneficis, subordinant i ofegant la resta de realitats econòmiques. Si a principi de la dècada dels vuitanta la proporció entre capital financer i capital real era de 5 a 1, amb el canvi de mil·lenni el primer ja sobrepassava 16 vegades al segon. Allò virtual ha superat i ofegat a allò real i el sistema, en el procés, s’ha convertit en una gran il·lusió que els rics han imposat als pobres. En aquest marc destruir treball, i no només explotar-lo, es va convertir en una forma de generació de beneficis, que anava més enllà de la introducció de noves tecnologies productives substituïdores de força de treball, en aquest marc era preferible la inversió especulativa que no en nous sectors productius on les taxes de productivitat, i per tant les de benefici, eren difícilment multiplicavles (malgrat s’intenta constantment en la forma de precarització i privatització del sector de serveis) i en aquest marc, per posar-ne tan sols un exemple, els dirigents empresarials dels Estats Units passaren de cobrar 40 vegades el salari mig durant els anys setanta a 367 vegades l’any 2000. Aquesta situació imposa, si és que hi ha alguna voluntat real de fer-ho, cosa més que dubtosa, una readequació del sistema que no té com a marc una sola crisi. De fet, la situació és molt similar a la dels anys vint i aquesta història va acabar en aquell període només després de la Segona Guerra Mundial. Tanmateix hi ha diferències també radicals respecte a aquell període. La crisi financera és tan sols un aspecte més de la crisi d’un model. S’encavalquen amb la mateixa, i ho faran cada cop amb més força, la crisi energètica, on per primer cop la humanitat s’enfronta a un esgotament del model energètic anterior i no a una substitució per una nova energia més barata i eficient de caràcter universalitzable com s’esdevingué de la tracció animal al carbó i del carbó al petroli, l’alimentària i l’ecològica. Certament el capitalisme és un sistema que ha mostrat una capacitat extraordinària d’adaptació a diversos escenaris. Però essent això cert, també ho és que, malgrat el seu intent constant i exitós de mostrar-se com el sistema natural i únic possible per la humanitat, només té una mica més dos-cents anys de vida. I això pràcticament és res en termes de possible predicció de la seva perdurabilitat. Al llarg de la seva història els éssers humans han viscut com alguns dels seus sistemes, pocs, aconseguien transformar-se a si mateixos i altres, molts, implosionaven finalment. La diferència radical ara resideix en el següent: mai un sistema havia estat mundial ni la seva possible implosió estava tan connectada amb la mateixa possibilitat de la perdurabilitat de la vida. Els escenaris previsibles són en aquest sentit ombrívols i davant dels mateixos les posicions dels que en tenen plena consciència es radicalitzen. L’esfondrament de tot allò que postulava el neoliberalisme no ha suposat en aquest camí el pas cap a un altre paradigma econòmic. Hi ha molt en joc i molt a perdre en el mateix. Ho expressava clarament Warren Buffet fa uns anys: “Sí, hi ha lluita de classes i és la meva classe, la dels rics, la que està fent la guerra i l’estem guanyant”. Que per molts no hi hagi un estat de guerra, al igual que ja no hi hagi classes, no significa que altres, uns pocs, ja l’hagin declarat i que siguin plenament conscients de quin és el seu bàndol.

III

Estem més que probablement davant per davant d’un cicle reaccionari, absolutament reaccionari. L’esquerra que va intentar adaptar-se als nous temps durant la dècada dels vuitanta i els noranta, en comptes de transformar-los, no té o no sembla tenir de moment respostes a l’estat de coses imperant. Tan de bo fos així, però ara mateix no sembla que pugui aportar molt, més enllà d’anar a la deriva un dia apostant per la inversió pública i els nous models productius, pel següent atacar el dèficit, proclamar la necessitat de reformes en el mercat laboral i les jubilacions i protegir allò que ja està en ruïnes. I sobre aquesta deriva es gesta la seva possible derrota electoral. En aquest marc, a més, els espais tradicionals de socialització dels valors i les pràctiques de l’esquerra pateixen una rapidísima erosió, en un procés que ja es va iniciar durant els anys setanta, però que ara està prenent unes unes dimensions inusitades. Les trajectòries laborals segmentades, quan existeixen, el debilitament dels teixits socials tradicionals, l’organització política entesa pràcticament com a organització per guanyar eleccions, quan en realitat es percep que la sobirania última sobre les decisions que afecten a la vida cada cop té menys a veure amb els espais institucionals, porten a un trencament en la transmissió de valors i pràctiques, que en un procés similar als anys vint va ser l’avantsala de l’emergència del feixisme.

Tanmateix aquesta vaga, si demostra alguna cosa és precisament la permanència, malgrat tot i malgrat tots, d'àmplies capes de la població disposades a resistir. D’una banda els sindicats majoritaris, en una convocatòria marcada pel dilema, insuperable en la seva lògica interna, d’articular una resposta a les agressions sense que aquesta erosiones en excés a l’esquerra institucional, han mostrat intacta la seva capacitat de convocatòria en els sectors industrials tradicionals. De l’altra banda ha emergit com en cap vaga anterior una certa capacitat d’organització, tant en els barris com a únic espai possible de connexió actualment dels sectors més precaritzats, com en accions com l’ocupació del Banc a Pl. Catalunya, d’aquelles persones que el sindicalisme tradicional no pot recollir actualment. Aquesta dinàmica organitzativa genera i generarà tensions que no són noves. Quan un sindicat, independentment de la radicalitat o no dels seus postulats, ha intentat agrupar en el seu si realitats que van del treballador industrial, als treballadors més precaritzats o en atur, usualment el procés ha finalitzat amb el propi trencament intern. Mentre els primers prioritzen en la seva acció l’organització i les lluites parcials en l’àmbit laboral, els segons, sense aquesta possibilitat, tendeixen a l’acció disruptiva en el carrer. Una dinàmica que portà al trencament de la mateixa CNT durant la dècada dels trenta, entre els sectors hegemonitzats per la FAI i els trentistes, o que a finals dels seixanta explica la pluralitat organitzativa que adquiriren les primeres CCOO, entre aquells que s’organitzaven en la fàbrica i aquells que ho feien en els barris. Ruptures organitzatives i discursives que, tanmateix, en termes de moviment social a voltes han mostrat capacitats complementàries. Deia un vell dirigent obrer dels cinquanta que el sindicalisme era com la física o ocupes un espai o te l’ocupen. Els sindicats no es poden inventar, l’emergència de les mateixes CCOO durant els seixanta és inexplicable sense la desaparició de la CNT anteriorment, i en aquests moments aquí només existeixen tres opcions: UGT, CCCO i CGT. Tres sindicats amb discuros difernciats i pràctiques divergents, però sindicats al cap i a la fi. Tampoc es pot negar una realitat: difícilment segments creixents de la població trobaran en les formes sindicals tradicionals l’espai des d’on articular les seves demandes. Dades com més d’un 40% d’atur juvenil, en unes trajectòries laborals que en el millor dels casos només es recuperaran en una dècada, un 20% d’atur global sense cap mena d’esperança d’una reducció significativa immediata o 40.000 famílies desnonades a Barcelona, ens parlen d’una realitat vital duríssima que està patint ara i aquí gran part de la població. Realitat que hauria d’imposar formes d’organització flexibles en les accions sindicals, o que vislumbrarà, com s’ha pogut veure en aquesta vaga, l’organització fora dels mateixos d’alguns sectors. Aquesta organització ara és dèbil, però per aquells que la critiquen sense més, cal veure que en ella es troba una de las claus possibles per aturar la impregnació del cicle reaccionari entre la població i trobar les vies d’una resistència que haurà de ser llarga i, en essència, constantment innovadora. I en aquesta ocasió s’ha demostrat una capacitat que no pot ser menystinguda sense més ni ofegada en debats esterils.

Concentrar-se en aquest marc en el debat sobre la violència no té cap mena de sentit. És un debat absolutament imposat on les cartes estan marcades abans de començar a jugar. És evident que el conjunt d’aldarulls viscuts durant la jornada no foren organitzats, més enllà dels protagonitzats per les forces d’ordre que cometeren un bon grapat d’il·legalitats durant aquell dia. Com també ho és que no existeix un suposat triangle de la violència entre Barcelona, Grècia i Itàlia, que ha donat per molts titulars, tertúlies i excitacions varies. Un triangle inexistent si no s’inclou en el mateix fenòmens d’una dimensió molt més intensa, com els viscuts durant les mobilitzacions estudiantils dels anys noranta a França, que s’han anat reproduint periòdicament en una dimensió que deixa en mer foc d’encenalls el viscut a Barcelona, o les setmanes de foc a Londres durant els vuitanta. És en aquest sentit un debat que plantejat en els termes que s’ha fet és absolutament inacceptable. Després d’un any d’ajudes al sistema financer, després d’un any en què aquest mateix sistema, retornant favors a la població, imposi ara retallades draconianes a la societat, convertint els salvats en botxins, després que es plantegi la possibilitat de que la major part de la població es quedi sense jubilacions per tal d’assegurar que els recursos públics estiguin disponibles per fins privats, que ara el gran debat dels mitjans de comunicació sigui el que sigui és com a mínim un exercici de cinisme. Els aldarulls creixeran, organitzats o no, tal com anuncia el mateix FMI –probablement un dels principals núclis d’organització de la violència global actualment–, i són, en tot cas, l’expressió d’un problema, no el problema en si mateix.

Com es transformarà, si és que ho fa, l’esquerra política i institucional en aquesta nova realitat és quelcom que està per veure. Pot optar per anar gestionant alternativament, en els canvis de cicle electoral, una transmutació de les nostres vides menys agressiva, encara que el procés no sembla tenir bona fi, o imposant nous rumbs. Tanmateix, no hi ha signes que en aquest camp s’estigui afrontant, més enllà de la reacció tàctica, la nova situació. En el camp de l’esquerra política radical, imbricada en alguns casos amb els moviments socials alternatius, s’estan gestant processos unitaris. Però a voltes, aquests semblen més marcats per unes més que minses perspectives electorals, que només s’imbriquen amb processos reals de creació d’espais nous a escala local, que no pas per un procés real d’unitat cap un pol organitzatiu anticapitalista. Mantenir separacions ideològiques en un moment en el que més que respostes, si no són identitàries, hi ha preguntes, sembla també una reiteració d’allò vell per sobre d’ho nou. Tanmateix, en el camp de la lluita social, les experiències de la vaga mostren una gran capacitat de fer un treball conjunt que s’ha de poder perllongar en el temps, oblidant cada cop més les pretensions de protagonisme o hegemonia del que no és en realitat sinó un subjecte extremadament dèbil en una situació extremadament complicada. Un subjecte que va molt més enllà tanmateix del camp polític d’aquesta esquerra, i que malgrat la seva debilitat té capacitat de creació de xarxes, de connexió de realitats organitzades als barris i que conté potser molts mons dintre del món, però en ells hi ha un principi d’esperança i de capacitat que ha de poder ser activat. Si ho aconsegueix en el camí aprendrà, perquè ara no podem sinó aprendre en una situació i un món completament nou. Un món on només es pot començar per una única voluntat. La que s’hagueren de plantejar els fundadors de la primera societat obrera, quan no tenien res més que una sola certesa: Que el nombre dels nostres membres sigui il·limitat. Un any després estaven tots detinguts, cent anys després el nombre dels seus membres es comptava per milions. Aquesta vaga no ha anat malament i no ha estat cap final.

Antonio Labordeta (1935 - 2010)

2010-09-19T09:04:00.000Z

Tothom es prepara i qui no ho fa ara, ho haurà de fer en el futur...

2010-09-08T14:37:00.001Z

Caminant i cantant...

2010-08-23T10:13:00.003Z

Caminant i cantant i seguint la cançó

som tots iguals, dient que no

en les escoles, en els carrers, camps i construccions,

caminant i cantant i seguint la cançó.

Vine, partim, que esperar no és saber,

qui sap aprofita l'oportunitat, no espera que s'esdevingui.

Pels camps hi ha fam en grans plantacions,

pels carrers marxant indecisos cordons,

encara fan de la flor la seva més forta rima

i creuen en les flors vencent al canyó.

Vine, partim, que esperar no és saber,

qui sap aprofita l'oportunitat, no espera que esdevingui.

Hi ha soldats armats, estimats o no,

gairebé tots perduts amb les armes a la mà,

en les casernes els hi ensenyen antigues lliçons

morir per la pàtria i viure sense raó.

Vine, partim, que esperar no és saber,

qui sap aprofita l'oportunitat, no espera que esdevingui.

En les escoles, carrers, camps, construccions,

som tots soldats, armats o no.

Caminant i cantant i seguint la cançó

som tots iguals, dient que no.

Els amors en la ment, les flors al terra,

la certesa en el front, la Història en la mà.

Caminant i cantat i seguint la cançó

aprenent i ensenyant una nova lliçó.

Vine, partim, que esperar no és saber,

qui sap aprofita l'oportunitat, no espera que esdevingui.

A l'Ivan (no Iván)

2010-07-11T14:02:00.007Z

http://lacabratiralmontestandoderomeria.blogspot.com/2010/07/yo-no-soy-de-esta-tierra-ni-conozco.html

Ivan tot el que tu penses ho he pensat jo també. Crec que absolutament tot, fins i tot el “jo no sóc d'eixe món”. Però pensant tot això, i pensant pràcticament el mateix, aquests dies també han estat dies d'altres pensaments. He llegit “Catoia l'enfarinat”, una novel·la, de fet una de les grans novel·les modernes occitanes. És o no és (això només l'autor ho sap i ell es va emportar el secret a la tomba) una metàfora trista, desesperant i melancòlica, sobre els mons que moren amarats de futilitat, sense saber ni reconèixer la seva pròpia defunció. Mentre el llegia no podia deixar d'escoltar “se canta”, el cant occità que em commou en allò més intim, l'origen del qual en realitat es perd en el temps. En un acte desesperat un diputat occità maldà per fer-lo sentir de nou davant d'una Assemblea Nacional francesa que res entenia d'aquell gest, ja se n'havien encarregat prou els seus predecessors de que res poguessin entendre els seus fills. És la llengua bessona del català, era la terra bessona de Catalunya, i ara....

Sé que si aquesta fos una cultura esllanguida, vivint tan sols en els seus últims pàlpits, tot seria més fàcil, i la seva defensa no mouria a dubte. Però llavors també voldria dir que es defensa allò que ja gairebé s'ha perdut i, és cert, aquí encara no s'ha perdut. I me n'alegro. I és cert també que essent una cultura que encara no ha arribat a aquest estat (malgrat molts són els que ho desitjarien), està travessada de contradiccions, està travessada de classes i interessos de classe, està travessada d'ideologies, i de conservadors molt conservadors, i de feixistes molt feixistes, a voltes salvats pel simple fet que no són espanyolistes (si ho fossin serien tan sols una mostra més de l'essència espanyola, als que ni la paraula se'ls dirigiria, en una mirada del tot injusta, és cert). Sé també que tota defensa d'una nació sense adjectius a voltes és oblidar totes aquestes contradiccions, a voltes és oblidar que alguns ens sentim més aprop de Machado i Lorca, dels miners asturians i la seva comuna o dels camperols d'Andalusia i les seves oliveres, o d'aquell crit fet per Companys quan Madrid estava apunt de caure en mans dels franquistes, “Madrilenys, Catalunya és amb vosaltres” (crec que feia així, aquí no ho puc comprovar), que no pas de coses que representa que són més nostres.

Però aquesta no és encara una cultura esllanguida, encara que siguin molts els que ho volen. I jo no la vull així, no puc voler-ho. I per això, malgrat tot, a voltes crec que s'ha de fer un crit de dignitat nacional, que a voltes l'afirmació col·lectiva i unitària i la creació d'un marc polític propi és quelcom pel que ens podem abandonar per un moment. Just el moment que no ens faci oblidar que és cert que hi ha classes i interessos de classe, que hi ha ideologies i que hi ha feixistes en aquest costat també, i que els mateixos són iguals que els altres, per molt que representi que són nostres. Just el moment que no em faci oblidar que tinc companys i companyes, companys i companyes als que estimo i que sento meus, a la resta de la Península. Tot tan senzill o tan complicat com una persona que es diu Ivan i que dient-se així, i vivint en aquesta terra sense voler ser de cap terra, no vol posar-se l'accent a la “a”, l'accent que li correspon en una llengua, però no en l'altra. Ens veiem a Mallorca guapo, he encontrado la playa una semana después de llegar y no está mal, traete las cartas de todas formas que esto está muy complicado.

A Ankar, In Memoriam

2010-06-02T08:31:00.009Z

“Entre los asistentes estaba Ángel Rozas Serrano, persona de muy baja estatura, un enano, quién se colocó en una de las sillas de la sala, rehusando hacerlo en la presidencia; pero sus intervenciones fueron escuchadas atentamente, por los concurrentes, entre los que goza de bastante prestigio.”

Així el descrivia un informe policial fet al barri de Llefià de Badalona el 1967. Un de tants on el seu nom surt innombrables vegades. En altres documents, en les cartes clandestines enviades durant la negra nit franquista per informar i informar-se, per comunicar i comunicar-se, per conèixer i reconèixer-se com a un, com a molts, que no parlaven a la llum pública, però existien, el seu nom era un altre i era escrit amb respecte: Ankar. Però tot això ho vaig saber després de coneixe'l i no m'ho va explicar ell. Ni un bri de vanitat corria per les seves venes. És cert era baix, extremadament baix, i sempre reia. Sempre, menys quan entrava a la sala on el vaig conèixer indignat per alguna cosa que havia llegit al diari. Però era alt quan reia, era gran quan s'indignava, era immens quan davant la gent projectava una veu profunda que parlava de la dignitat obrera com poques. Quan el detenien, els botxins res sabien d'aquella dignitat, però era des d'ella que finalment acabaren per tenir-li un respecte desconegut que es traslluïa en els seus informes. Aguantava:

“ Yo diría, yo diría... por las convicciones porque mi experiencia a lo largo de tantas detenciones y he visto mucha gente derrumbarse, mi experiencia es de que la gente no habla por los palos, sino por miedo a los palos. Es decir, la gente, si se acobarda, si se asusta y se acobarda y da cancha a la policía, estos se envalentonan y ya te exprimen como un limón, ya, aunque no sepas nada, los tíos creen que sabes más, ese fue el caso del año 58 con un compañero (...). Era un hombre que medía un metro ochenta, un metro noventa y fuerte, claro, sin embargo yo he visto ese hombre hundido totalmente y correr por debajo de las mesas huyendo de la policía como... y a mí eso... a mí eso me daba vergüenza, a mí eso me daba vergüenza y yo me prometí a mi mismo que eso no me lo hacían, ¡me matarían!, pero, pero no iban a obtener nada... (…) Es una fuerza moral, yo diría que es una fuerza moral más que física, yo diría que es más fuerza moral que física, si tienes una convicción neta de que lo que tu defiendes es lógico y de que tus compañeros que no están allí dependen que no estén allí de ti.”

Detingut infinites vegades, en infinits llocs, degut a un sol pas. Fou un pas petit, fet per pocs a l’inici, però que marcà un camí que malgrat tot es mostrà immens. El pas que anava de la clandestinitat a la llum pública, el pas que anava de la por al crit, del silenci a la paraula. El pas que no feia sinó recuperar en les pitjors condicions possibles el credo d’una de les primeres societats populars obreres fundades a finals del s.XVIII, “Que el nombre dels nostres membres sigui il·limitat”. Per ell fou un camí iniciat des de la indignació pura. Corrien els anys de misèria obrera i ell assistia a una reunió parroquial on el qui parlava deia que les malalties dels treballadors estaven causades pels seus pecats. No pogué més, s’aixecà i en aquest petit gran gest tot va canviar:

“Aquí estás diciendo tonterías, porque yo he visto los hospitales, es porque a la edad de desarrollo no tienen los alimentos necesarios, porque, ¿por qué no vamos? ¿por qué no visitas, en vez de esto, las casas de estos chicos y chicas que están en el hospital?, ¿a ver cuáles son sus necesidades, cuál es su situación, sus posibilidades?”. Se quedó muy parado. Bueno allí se armó una, se armó un tinglado y me echaron a la calle, me expulsaron: “este fuera, expulsado, ¡este es un comunista!”. La noche que me dijeron esa palabra yo no tenía ni idea de lo que era un comunista, ni idea, nada más que inquietud, entonces digo, coño, pues si, si querer remediar todas esas injusticias es ser comunista…

I així fou. Es convertí en un comunista. Però no qualsevol. S’infiltrà en el Sindicat Vertical franquista i des d’allà començà a organitzar a altres com ell i des d’allà comença a pensar una nova forma d’actuar i des d’ella il·luminà amb altres un nou camí que aconseguí redefinir l’àmbit del possible sota una dictadura. Un camí que eclosionà el 1964 a Barcelona i que quan ho féu, malgrat tota la repressió, seria ja imparable. Un camí que estava fet de lluites, de victòries i derrotes, però que sobretot teixia quelcom més en allò que cremava les ànimes dels que el visqueren. Ho descrivia un jove obrer que el vivia per primera vegada:

“Cuando bajaba con mi velomotor por la Vía Layetana había ya nutridos grupos de trabajadores en la Plaza de San Jaime y frente al edificio de la Delegación de Sindicatos. Quité gas para bajar despacio y darme cuenta de la distribución fuerzas represivas (...). Los corros de trabajadores se iban haciendo densos en la Plaza frente a Correos. Sentados en las escalinatas a la salida del metro, en la plazoleta, en los jardines, grupos de trabajadores nerviosos adoptaban un aire de despreocupación que no sentían. Se habían dado cuenta de la encerrona que suponía manifestarse con tal despliegue policiaco, pero estaban decididos a hacerlo. Para la mayoría de ellos, esta manifestación sería su bautismo de fuego, un paso adelante en la lucha que estaban llevando desde hacía algún tiempo en la empresa. Por primera vez, trasladaban la lucha a la calle, respondiendo al llamamiento de unas comisiones de las que casi nadie había oído hablar. Pero por las fábricas había corrido un papel pidiendo un sindicato obrero representativo, una auténtica organización de clase que nos ayude en la defensa de nuestros derechos, y lo habíamos firmado (...). Nos dábamos cuenta, confusamente, de que por primera vez desde el final de la guerra civil había surgido un brote de organización obrera unitaria, el sueño dorado de todos los trabajadores; y allí estábamos, por centenas, por millares, dispuestos a apoyar a estos hombres, desconocidos todavía, pero reconocidos ya como nuestros dirigentes. Corrió la voz de que unos días antes habían detenido a más de treinta y se temía que no quedase nadie para responsabilizarse de entregar el escrito.

Vi a un grupo de trabajadores de mi empresa y me dirigí hacia ellos (...). Nos saludamos con la alegría que da el sentirse entre amigos, cuando se husmea el peligro. Estaban allí los que ya me imaginaba que vendrían, pero estaban también algunos que nunca hubiese sospechado que se interesasen por estas cosas. "El Cabra", por ejemplo, que sólo sabía hablar de fútbol. "El Romuldo", que no gozaba de muchas simpatías, pues decían que iba para encargado. Estaban también "El Chato" y "El Pipiolo" y varios más gastando bromas. Miré alrededor y localicé a los de la Maquinista, cerca de la boca del Metro. Aquéllos eran los que habían arrancado la famosa huelga de solidaridad con Asturias en el 62. Me tranquilizó ver gente con experiencia a nuestro lado. Muchos trabajadores habían venido con sus mujeres, más graves, con menos ganas de bromear (...).

De repente nuestra atención fue atraída por algo que ocurría al otro lado de la plaza, cerca de la estación de Francia. Un grupo compacto, casi en formación, avanzaba hacia donde nos encontrábamos nosotros. Reconocí a los que iban delante. Los compañeros de la Hispano Olivetti. La empresa punta en la lucha obrera de Barcelona. Habían conseguido sustanciales mejoras salariales, eran los únicos capaces de hacer asambleas regularmente en el interior de la fábrica y mantenían un clima de agitación permanente. Allí venían con sus líderes al frente. Rosich, el más popular, con su sempiterna sonrisa. Gómez, ya cincuentón, irradiando una enorme sensación de solidez y seguridad, contagiando su tranquilidad y confianza. "El Rondeño", irremplazable para los mítines, y "El Malauva", cejijunto y callado, pero eficacísimo a la hora de organizar.

Su llegada pareció ser la señal, pues cinco hombres se destacaron. Uno llevaba un pliego en la mano. Era la comisión que se ponía en marcha hacia el Sindicato. Se hizo repentinamente el silencio, interrumpido a veces por una sirena del puerto o el claxonar de un coche. Pero los hombres callaron, en un silencio hecho de dignidad, de libertad pisoteada; de odio, miedo y cólera; de lucha clandestina, estrecheces y prisión; de niños sin escuela, de pluriempleo, de humillaciones; de 25 años de su paz y de su orden; de hipocresía religiosa; de emigración, de chabolas, de hombres sin patria. Silencio de conciencia social que se va forjando, de clase obrera que se va organizando, de lucha obrera que rompe, tritura y arroja ese miedo que ellos llaman paz, esa explotación que ellos llaman orden.

Silencio de más de 25 años de silencio.

Nos agrupamos todos detrás de esos cinco hombres, y éramos tantos, que cuando la cabeza llegó a las puertas del Sindicato, aún había gente que no había salido de la plaza, frente a Correos.”

El 1976 ja eren milions els que com ell havien dit prou. Ompliren els carrers i les places, pararen les fàbriques i feren girar totes les cares cap a ells, fent impossible que la dictadura continués. Tu ho vas fer possible, gràcies. Gràcies per retornar-nos una cosa que no té forma, ni volum, que no té olor, ni color, que sent petita és gran i sense la que molts no ens podríem ni reconèixer: la dignitat robada en aquell 1939. Gràcies per trencar el silenci, quan ningú s’atrevia, dient una veritat tan sencilla com que érem milions i el món no era seu.

Memòria Insubmisa

2010-05-12T23:37:00.007Z

Aquesta nit he anat a una reunió. Ja tots una mica granadets, alguns amb canes. Però aquesta història de fet té un inici molt anterior i no va de la blanquitud del temps. Corrien els anys noranta. Principis dels anys noranta, després tot va començar a canviar. La meva generació, la generació dels que es van incorporar a la política i als moviments socials entre el 1989 i el 1991 (entre la caiguda del mur i la primera Guerra del Golf), semblava que tan sols ens quedava el trist papers de notaris d'un temps que marcava la seva fi. Nicaragua, reformes laborals, neoliberalisme rampant, noves economies, retallades socials i derrota. Res més. Corrien també llavors els discursos omnipresents de que l'esquerra no actuava (no havia d'actuar) per aconseguir poder, actuava tan sols per l'ètica, malgrat aquesta hagués d'estar sempre impregnada per la derrota. Discursos dirigits cap aquells que en algun moment o altre, de la transició a ençà, havien assumit massa que estaven on estaven per aconseguir el poder i, a mesura que aquest canviava de mans, ells també el seguien en les noves opcions ideològiques; discursos també dirigits a ells mateixos en forma de lletania penitent per certificar l'impossibilitat de quelcom més que un gest ètic. No era estrany que en aquells instants es glorifiqués les opcions catòliques d'esquerra: la moral semblava l'única realitat existent. Però nosaltres pagàvem penitencia per culpes que no sentíem com a pròpies. Hi havia quelcom delirant en un discurs que ens repetia constantment que no havíem de lluitar pel poder. Primer, perquè si alguna cosa estava clara és que si estàvem allà no era precisament per fer carrera política (hi havia multitud d'altres opcions millors sense cap mena de dubte). Segon, perquè si estàvem allà no era tan sols pel gest ètic, sinó també perquè pensàvem que era possible fer les coses d'una altra manera i, per tant, això passava per adquirir poder: no tan sols un credo, també la transformació d'una realitat que semblava totalment immutable, formava part de la nostra passió. Només en aquest context es pot entendre la magnitud que prengué per tots nosaltres el naixement del zapatisme poc després.

En el just moment que el capitalisme proclamava la seva victòria absoluta i impenitent; en el moment que només ells deien allò de “sí, la lluita de classes existeix i l'hem guanyat nosaltres”, mentre tots els altres negaven que les classes haguessin existit mai; en què a les classes d'historiografia ens havíem de dedicar a discutir aquell llibret infame, “El fin de la historia”, pagat i traduït a mil idiomes per la Fundació Rockefeller; en aquell moment on es s'afirmava sense parar que tot havia acabat, en una selva desconeguda per tots nosaltres uns homes i dones que portaven el somriure als llavis, que sabien que la tristesa i l'autocompasió no ha estat mai patrimoni de l'esquerra, ens recordaren i proclamaren la frase oblidada de Salvador Allende: “la història és nostra i la fan els pobles”. Fou una llum, no altra cosa que una llum. Però de totes formes això encara era lluny. Més aprop passaren altres coses.

Estàvem en plena primera Guerra del Golf. Fou la primera gran mobilització dels anys noranta. No fou com la que es visqué en la segona, evidentment, el govern que ens havia posat en aquells moments en aquella guerra estava dirigit per Felipe González, i a casa nostra CIU el recolzava en aquella decisió. Fou en aquest sentit una mobilització més dura, una mobilització que obligava a pensar fora de l'esquema electoral, més enllà de qualsevol esquerra institucional, travessant els llindars gèlids on cap grup mediàtic mostrava ni la més mínima calidesa. I en aquest pensar més enllà de les fronteres de la comoditat, el nostre discurs era intens en la retòrica i buit en el fons. Els estudiants es mobilitzaren, i en efecte ho feren de forma massiva tant als instituts com a les universitats, i amb aquella mobilització, dèiem, impulsaríem als sindicats a convocar una vaga general que faria retornar als soldats (de lleva en aquell moment) a casa. Mil vegades ho repetíem i, en el fons, no ens ho creiem ni nosaltres. En una d'aquelles mobilitzacions vam pujar a l'Ajuntament a parlar amb l'alcalde. Una reunió que va acabar amb ell donant cops de puny sobre la taula. Quan baixava per l'escala, amb tota la plaça plena d'estudiants, vaig veure en una sala gent encadena i els hi vaig preguntar què feien allà. Ras i curt: estaven encadenats davant l'oficina de reclutament per evitar que es reclutessin a més joves de la ciutat. Si la guerra durava els joves d'aquella ciutat no hi anirien. M'hi vaig quedar. Poc després va baixar l'alcalde i al veure-m'hi em va començar a escridassar. Ja no marxaria. No els coneixia, però en un instant això va canviar. Eren insubmisos. Persones que s'havien negat a anar a servir a l'exercit, persones que estaven amagant als desertors que no volien anar al Golf, persones que tenien una forma d'actuar clara i concreta. Persones que potser anirien a la presó, i molts d'ells hi anaren i molts de nosaltres vam estar apunt d'entrar-hi, però que en cap moment practicaven cap mena d'autocompassió, en cap moment s'autoflagel·laven i, sobretot, persones que allò que deien ho creien i allò en què creien ho feien. Van, vam, aconseguir en aquell moment que es tanquessin molts centres de reclutament, però sobretot van forçar el sistema judicial fins a un límit que feia impossible controlar a la gent que no anava al servei militar i van situar la fi de la lleva obligatòria en l'agenda política del país. Fer-ho va costar, però es va fer.

Avui ens hem reunit després d'anys i ho hem fet perquè ara la memòria d'aquells fets se la vol apropiar CIU en un congrés que es vol fer passar per acadèmic. Ara resulta que foren ells, els que van recolzar una guerra on s'hi participava directament amb tropes de lleva, els que van lluitar per la pau. No hi ha res a fer, la memòria pot ser moltes coses i es pot intentar manipular de mil maneres, però en aquest cas, aquesta memòria és nostra i sent-ho és insubmisa.

La mort, el feixisme i nosaltres.

2010-05-03T16:31:00.007Z

En el debat actual sobre la memòria històrica hi ha un element que sembla menor (i s'entén amb la que està caient) i que en realitat no ho és. Un cop esmorteïdes les polèmiques més urgents, i necessàries, sobre la llei d'amnistia del 1977, sobre la declaració de la nul·litat dels judicis franquistes o sobre la possibilitat de que l'Estat es faci càrrec de la localització dels morts de la repressió franquista, quedarà quelcom present en el futur: els espais públics de memòria. Serà allà on el nostre codi ètic com a col·lectivitat quedarà marcat com a principal llegat pels que han de venir, serà allà on parlàrem del que vam ser, del que som i del que voldríem esdevenir. Les decisions actuals diran quelcom sobre nosaltres als que estan per venir. I, certament, molt s'ha fet en aquest camí, però per moltes més plaques que es posin, per molts espais que es senyalin , la veritat és que aquest no és un problema de quantitat (el furor actual haurà de donar pas a una altra cosa si no es vol que sigui el rovell el que decideixi sobre elles en el futur), sinó de qualitat. I en el cor d'aquest problema existeix una peça que per molt que en els debats públics sembli menor, alguns saben que es troba en el vell mig del nostre passat i futur: El Valle de los Caídos. No en parlen, però ho saben. Un article sencer, el setzè (i una disposició addicional) li és dedicat en la coneguda com a Llei de la Memòria Històrica. Cap altra espai mereix aquesta consideració i aquesta protecció.

En ningún lugar del recinto podrán llevarse a cabo actos de naturaleza política ni exaltadores de la Guerra Civil, de sus protagonistas, o del franquismo..... Això és el que diu la disposició segona de l'article en qüestió...Imaginem-nos allà, dintre no es podrà exaltar cap memòria (ni de la república, no fos que abandonéssim la idea de que les dues memòries, les de la democràcia i les franquistes, han de ser igualment tractades), fem unes passes enrere cap enfora, què es veu des de fora? No altra cosa que el conjunt monumental feixista més gran d'Europa. Un conjunt construït per voluntat expressa del dictador, com a llegat personal cap a la posteritat. Quina importància pot tenir que dintre no es faci cap acte de signe feixista, quan el feixisme és constitutiu de l'espai? És més, per què no dir el que ningú explica? La llei té una disposició especial. Per tal de que aquesta fos aprovada amb el vot de CIU es va introduir una disposició addicional sexta, per la qual la fundació benedictina que ha gestionat fins a dia d'avui la celebració dels actes d'exaltació franquista en segueix conservant el monopoli. Els benedictins d'allà van trucar als d'aquí i aquests al seu torn als de CIU i....tot arreglat. Un dia s'haurà de fer una història de tots els casos en els que aquesta formació política (sobiranista en la seva dirigència segons diuen mig d'amagat i fent l'ullet en plan trapella) ha aconseguit el que el PP ni s'ha atrevit ni ha pogut fer: perpetuar la memòria franquista nacional espanyola. Seria una llista força divertida per desconeguda.

I davant de tot això, què fer? Actualment existeix una Comissió Ministerial d'experts amb dues posicions (diríem que la de l'esquerra i la de la dreta, però en realitat amb això no diríem res). Per uns, es tracta de restaurar el Valle de los Caídos, pels altres es tracta de fer-ne un museu de la memòria. La idea és que al igual que Auschwitz a Alemanya o Marzabotto a Itàlia el patrimoni memorial ha de perdurar per ser explicat a les generacions futures. Aquesta és la idea, ara ve el problema que ningú vol afrontar. Auschwitz o Marzabotto són espais de la repressió practicada pel feixisme, no són espais creats pels propis feixistes com a llegat a la posteritat. La defensa de la memòria no es pot plantejar en termes absoluts, un país carregat de passat, sense capacitat de decidir res sobre el mateix, arriba a viure només en ell. El present i el futur es construeixen tant sobre el record com sobre l'oblid. Sobre la decisió ètica del que ens identifica i no sobre la por a tot i a tothom. Hi ha coses a recordar, espais a protegir i vindicar, i coses que no mereixen cap dignificació. Qualsevol transacció sobre el Valle de los Caídos no és sinó una transacció amb Franco i el franquisme, una transacció amb un espai de la mort i el feixisme. Al igual que no es van dignificar les escultures de Hitler i Mussolini, sinó que tan sols es van destruir o guardar fora de l'espai públic, amb el Valle de los Caídos, i em sap greu si l'opció sembla contradictòria amb l'esperit memorial i el respecte absolut a tot, només hi ha una opció: destruir-lo. Tot ho altre és permetre que l'assassí més gran del segle XX en aquesta terra segueixi regint en la seva voluntat última. Al museu no serà així, però una passa enrere, només una, i tot seguirà essent igual al que ell volia: la cultura de la mort feixista com a principal espai memorial d'aquesta part d'Europa. I si em passo ja em disculpareu, per més que hi penso no hi veig més camins.

Deutes pendents

2010-03-26T13:36:00.013Z

Una jove dona del 36 em va trucar fa un temps des de Madrid, on viu. Poc després em trobava estranyament al costat d’una estàtua a l’estació d’Atocha on m’havia citat. L’estàtua representava als emigrants, portaria l’autobiografia de Darwin per tal que la reconegués. Costums d’altres èpoques segons em va explicar després. Vaig arribar cinc minuts abans de l’hora acordada, pensant precisament en el que sabia de certes tradicions que marquen a tota una generació. Vam passar tota la tarda junts. No la coneixia i em va impressionar, molt. Formada a l’Institut-Escola de la república, traslluïa en la seva parla una cultura exquisida que poc tenia a veure amb la universitat. No hi anà. La seva passió era la cultura, però ho deixà tot per una altra que es volia col·lectiva i no individual: guanyar la guerra contra el feixisme, acabar amb la dictadura des de l’exili, intentar-ho de nou dirigint les xarxes clandestines de Barcelona al llarg de les primeres hores de la negra nit franquista. De nou, finalment, a l’altra banda de la frontera, es convertí en la veu sense rostre de la principal radio clandestina escoltada a l’interior. Una veu i un rostre d’una bellesa que s’endevina encara ara, malgrat el pas del anys, i es plasma en les seves pintures.

Volia que li fes un escrit per un llibre que vol publicar. Malgrat que no estava pas en el meu millor moment per dir que sí, vaig ser incapaç de dir-li que no. Avui m’ha trucat després de llegir-lo. A vegades aquesta feina és impagable, retornant un deute que mai podrà ser retornat, car com diu una de les veus del seu llibre El correr de los días también arrastra ausencias que empujan su curso.

Qui i què era un comunista?

2009-07-31T17:20:00.004Z

Després de llegir mil llibres sobre que era això de ser comunista al final... un poeta ho ha explicat millor que mil, que un milió, de pàgines. Senzillament genial.

(disculpeu la traducció, és d'anar per casa)

Algú era comunista perquè havia nascut a l’Emilia...
Algú era comunista perquè l’avi, el tiet, el papa...la mama no.
Algú era comunista perquè veia la Rússia com una promesa, la Xina com una poesia i el comunisme com el paraís terrenal.
Algú era comunista perquè se sentia sol.
Algú era comunista perquè havia tingut una educació massa catòlica.
Algú era comunista perquè el cinema ho exigia, el teatre ho exigia, la pintura ho exigia i la literatura també, ho exigien tots.
Algú era comunista perquè la història és de la nostra part!
Algú era comunista perquè li havien dit.
Algú era comunista perquè no li havien dit tot.
Algú era comunista perquè primer, primer, primer, havia estat feixista.
Algú era comunista perquè havia entès que Rússia anava endavant, però lluny.
Algú era comunista perquè Berlinguer era una bona persona.
Algú era comunista perquè Andreotti no era una bona persona.
Algú era comunista perquè era ric, però estimava el poble.
Algú era comunista perquè bevia vi i es commovia a les festes populars.
Algú era comunista perquè era tan ateu que tenia la necessitat d’una altre Déu.
Algú era comunista perquè estava talment fascinat pels obrers que volia ser un d’ells.
Algú era comunista perquè no podia fer més d’obrer.
Algú era comunista perquè volia l’augment del salari.
Algú era comunista perquè la revolució avui no, demà igual, pera demà passat... segurament....
Algú era comunista perquè la burgesia, el proletariat, la lluita de classes...
Algú era comunista per enrabiar al seu pare.
Algú era comunista perquè mirava només Rai Tre.
Algú era comunista per moda, algú per principis, algú per frustració.
Algú era comunista perquè volia estatalitzar-ho tot.
Algú era comunista perquè no coneixia els empleats estatals, els paraestatals i afins.
Algú era comunista perquè havia canviat el materialisme dialèctic per l’Evangeli segons Lenin.
Algú era comunista perquè estava convençut de tenir darrer seu a la classe obrera.
Algú era comunista perquè era més comunista que els altres.
Algú era comunista perquè hi havia el gran partit comunista.
Algú era comunista malgrat hi hagués el gran partit comunista.
Algú era comunista perquè no hi havia res millor.
Algú era comunista perquè havíem tingut el pitjor partit socialista d’Europa.
Algú era comunista perquè l’Estat pitjor que el nostre, només a Uganda.
Algú era comunista perquè no podia més de quaranta anys de governs democratacristians i mafiosos.
Algú era comunista perquè Piazza Fontana, Brescia, l’estació de Bologna, l'Italicus, Ustica, etcètera, etcètera, etcètera…
Algú era comunista perquè qui estava en contra era comunista.
Algú era comunista perquè no suportava més aquella cosa impúdica que ens obstinem a anomenar democràcia.
Algú creia que era comunista, i segurament era qualsevol altra cosa.
Algú era comunista perquè somiava amb una llibertat diferent que l’americana. Algú era comunista perquè creia que podia estar viu i ser feliç tan sols si ho eren també els altres.

Algú era comunista perquè necessitava impulsar-se cap alguna cosa nova. Perquè sentia la necessitat d’una moral diferent. Perquè potser era només una força, un vol, un somni, era sols una inquietud, un desig de canviar les coses, de canviar la vida.
Sí, algú era comunista perquè, junt aquesta inquietud, cada un era com... més de si mateix. Era com... dues persones en una. D’una part la persona cansada de la quotidianitat i de l’altra la persona que tenia el sentit de pertinença a una raça que volia enlairar el vol per canviar veritablement la vida.

No. Res d’enyorances.
Potser també aleshores molts obriren les ales sense ser capaços de volar... com les gavines hipotètiques.
I ara? També ara se sent com partit en dos. D’una part l’home inserit que travessa respectuosament la misèria de la pròpia supervivència quotidiana i de l’altre la gavina sense tanmateix més intenció de volar, perquè ara ja el somni ha emmudit.

Dues misèries en un sol cos.

Sant Jordi, 2008

2008-04-24T18:40:00.006Z

Ha estat un Sant Jordi curiós. Feia quatre anys ja (crec...) que cap dona em regalava un llibre i en aquest Sant Jordi l’he tingut per partida doble. Un me’l van donar un parell d’estudiants al començar una classe: mai m’havia passat i mira que el text en qüestió és.... L’altre, una amiga que m’ha sorprès amb el millor regal de Sant Jordi que mai m’han fet. Un petit llibre que és una gran joia. Increïble perquè fa poc que ens coneixem i sabem poc un de l’altre. A voltes et sorprèn que partint de tan poc, algú la pugui encertar tant. És probable que no tinguem gaires ocasions més de detalls íntims com aquest, però realment li he agraït. Entre regal i regal em vaig comprar Informe al difunt de Teresa Pàmies.

Entre regal i regal i classe i classe el vaig començar i acabar aquell mateix dia. Mai he llegit un llibre tan volgudament asèptic sobre una mort i, a la vegada tan respectuós i sincer amb aquell que ha finit la seva vida. Tanmateix, malgrat aquesta voluntat, la lectura de la seva última línia se’m va fer borrosa. I és que aquest és un llibre que fa un informe sobre la mort del seu marit i fent això fa quelcom més: es nega a que aquesta mort esdevingui un ritual col·lectiu i no una pèrdua personal:

Aquí podria acabar aquest Informe, però hi mancaria el principal: dir-te que t’enyoro molt. No és, però, un enyor beat, ni llagrimós, ni resignat. He començat a rebre cartes adreçades al meu nom i cognom seguits de "vídua de López Raimundo". Però tu saps que no assumiré mai el paper de "desconsolada vídua" convencional... Tu ja m’entens.

Potser això resulta incomprensible, però ho és menys si ens situem dintre de la cultura política de la persona a qui va dirigida l’informe. En aquesta els herois ho eren del poble i els rituals també. Gregorio López Raimundo, l’home bo cantat per Raimon, ha estat un dels màxims representants d’aquesta cultura en la nostra terra. Merescudament. No diré que el vaig conèixer. Crec que tan sols dos vegades vaig parlar amb ell. Una en la inauguració d’una exposició que el concernia i que li vaig mostrar. Vam tenir unes paraules breus on ell em destacà la importància d’explicar certes coses, però se li notava l’esforç al parlar. La segona vegada devia ser en una conferència i no recordo el breu diàleg que vam creuar. Però sense dir que el vaig conèixer, tampoc no diré que la seva mort no em va commoure: no per la tradició. Crec en ella i no hi crec a la vegada. Vaig dedicar dos anys a llegir gran part de les seves cartes escrites, sota diversos noms, durant els dies de nit i boira. La lectura dels seus informes polítics, de les seves cartes escrites incansablement durant anys i anys, em van fer la seva presència alhora llunyana i propera. Llunyana perquè jo les tractava com un fons per aprendre que és el que havia passat en el camp del PSUC i la seva relació amb la societat catalana sota el franquisme. Propera perquè a voltes em sorprenia amb una idea seva especialment lluminosa, una intuïció intensament valuosa o un to que parlava amb la tendresa que un temps semblava haver robat.

En una part del llibre Teresa Pàmies afirma Ningú és imprescindible, contràriament a la sentència de Brecht, ni ell, ni tu, ni jo, ni el Quim. És la gran lliçó que ha engaltat la nostra generació (...) la nostra generació s’acaba i els somnis de les actuals són els que corresponen al seu temps...I, fora dels rituals, fora de les sentències mil cop repetides, té raó. Quan llegia les seves paraules, no vaig poder deixar de pensar que, en aquests mateixos moments, aquesta tradició política pràcticament ha estat expulsada del parlament espanyol i francés i de ben segur que ho ha estat de l’italià. És una tradició en aquest sentit que s’esllangueix. Palpita cada cop més lentament sense saber si encara queden llavors en ella o està apunt de desaparèixer ja finalment d’allò que anima als vius. Però aquest llibre no ens retorna una tradició, sinó una persona viva de la mateixa. Val la pena llegir-ho i algun dia caldrà fer un inventari històric del que foren aquestes persones vives, perquè tan sols des d’elles es podrà veure que cremà realment en les seves heroïcitats intimes i que pot cremar encara d’elles en els dies d’avui. Els nostres dies.

al paese senza speranza....

2008-04-15T14:59:00.003Z

Segons diu l'Ila... Res a comentar. Tan sols des del darrere de tot... que tot està per fer i que tot, tot, és possible.

14 d'abril....

2008-04-14T19:50:00.004Z

“Recuérdalo tu recuérdalo a otros.... no es sólo un poema sobre la Guerra Civil Española..., es un poema que habla de la fe, de la dignidad y de la nobleza, de lo mejor de los seres humanos... Eso significó aquella lucha para Luis Cernuda que la vivió y eso representa para mí que la recuerdo hoy y la recuerdo a otros, acatando el mandato del poeta. Eso es lo que el sueño de la Segunda República Española representa para muchos españoles de mi generación que crecimos en un país oscuro e inmóvil, que llegamos a creer que España había sido condenada desde siempre a la oscuridad de la caverna, a la inmovilidad de los años iguales, feos, grises, y que sólo mucho después descubrimos en vosotros, en vuestra fe, en vuestra dignidad, en vuestro coraje, un motivo para estar orgullosos de haber nacido aquí. El orgullo de heredaros y el deber de recordar.

“Que mi nombre no se borre en la historia”. Esta fue la última frase que escribió Julia Conesa, una modista de 19 años que fue fusilada... en las tapias de la vergüenza del régimen fascista. “Tened en cuenta que no muero por criminal, ni ladrona, sino por una idea” eso nos pidió Dionisia Manzanero, otra de las trece rosas, y eso es lo que le debemos a ambas y a todos que como ellas dieron la vida por nosotros... por el futuro. Eso es lo que le seguimos debiendo a la mejor generación de Españoles que ha existido jamás. Una generación, la vuestra, con la que España mantiene una deuda eterna y eternamente pendiente. Nosotros somos la historia a la que se confió Julia Conesa. Nosotros somos el fruto de vuestra fe, de vuestra lucha, de la ejemplar dignidad con la que afrontasteis la traición y la derrota. Y nosotros estamos hoy aquí para daros las gracias por ser lo que sois. Estamos aquí para recordar y para recordárselo a otros. Para afirmar que ya va siendo hora de que la historia se ponga a la altura de sus protagonistas....

Porque sólo cuando se recuerde de verdad lo que significo aquel proyecto que asombró al mundo, que derramo luz y justicia sobre un pueblo que nunca había sabido lo que era vivir con dignidad y vivir en libertad y que situó a España por primera y única vez en muchos siglos a la cabeza del progreso de las naciones. Sólo cuando eso ocurra, podremos miraros a los ojos sin avergonzarnos.

Ningún monumento brilla tanto como la verdad. Ningún homenaje es más justo que la limpia reivindicación de la memoria... Gracias compañero, gracias, por el ejemplo. Gracias porque me dices que el hombre es noble, nada importa que tan pocos lo sean, uno, uno tan solo basta como testigo irrefutable de toda la nobleza humana. Lo recuerdo yo y lo recuerdo a otros...”

Almudena Grandes

Barcellona 1938 - 2008

2008-03-14T14:17:00.006Z

En l'aniversari dels bombardeigs de març sobre Barcelona voldria oferir una de les primeres poesies dedicades als bombardeigs. Ho faré en italià i no en català, en el camí d'una memòria comuna a l'entorn d'una experiència que ens fou comuna, en la cruilla d'una guerra civil que començà aquí per arribar després a allà. És del recull acabat d'editar de literatura catalana sobre esl bombardeigs de Barcelona.

Barcellona, città grande

Ladislau Martí
1938

Barcellona, città grande
mai sei stata così grande e forte.
Sei grande in riva al mare,
mentre ti arrampichi su per i colli
e baci le rive dei fiumi
e abbracci campi e villagi.
Sei grande per le tue strade,
alveari sempre pieni,
per i tuoi palazzi e giardini,
per la tua aria che innamora,
e per il lavoro e il sapere
e le arte che son la tua gloria.
Sei grande ora per il tuo dolore
ed il coraggio con cui lo sopporti
Gli aerei nemici
di bombe spesso ti tempestano
e fra la morte e le macerie
il pianto dei tuoi figli ti affligge.
Barcellona, che tormento!
Quanto rovine e quanta angoscia!
Nessun'altra città al mondo
ha visto tanta devastazione i una volta!
(...) Chi ti voleva soggiogare
ebbe un giorno la tua risposta
che ersero sul chi va là,
i tuoi figli come un sol uomo
ed il traditori svanì
come un bicciere frantumato.
Dai disordini di quello scontro
scaturiva una vita nuova.
Sulle rovine di quei giorni
fiorì una chiara aurora!
(...) Ed alla guerra ti desti
tu che sei di pace seminatrice.
Se alla guerra ti sei data,
è perché te lo impone il destino.
Ma la guerra non temi
ché ti sai forte e potente
e conosci il vigore
di chi ti defende ed onora,
(...) Non importa che il nemico,
usando armi vili,
creda che la paura e la fame
possano abbattere il tuo popolo.
Non importa che nel tuo stesso
grembo accogliente
tu lo veda straciare
come una viscida serpe.
Nessuno può abbatterti
nobile e leale Barcellona!
(...) Il mondo ha su di te lo sguardo fisso:
tu sai bene che devi rispondere.
Barcellona, città grande,
mai sei stata così forte e grande;
la grandezza del tuo senno,
la fortitudine della tua gloria,
seranno l'esempio del mondo
per la fraternità degli uomini!

La Storia siamo noi...

2008-03-13T08:40:00.000Z

Tiempos de ignominia

2008-02-14T11:52:00.003Z

Que nadie piense nunca:
no puedo más y aquí me quedo.

Mejor mirarles a la cara

y decir alto:

tirad hijos de perra

somos millones

y el planeta no es vuestro.

(José Agustín Goytisolo)

I continua....

2007-12-17T10:30:00.000Z

El més petit de tots.... és per aquest infant i tots els de la terra..que els homes lluitarem fins a morir o a vencer...

(adoro aquesta canço, la seva història i tots els seus fils, que ara també són un poc meus)

Quan es fa una gran exposició, usualment aquesta no és tan sols allò que es veu. Ho visible tan sols amaga ho invisible. És un gresol d’il·lusions, nits sense dormir, caps de setmana de feina sense treva, trucades inesperades a trenc d’alba, de somriures, moments iracunds, enfadades i complicitats. Hores, moltes hores, temps molt de temps, petits cristalls fets de petits moments. Quan es fa una gran exposició les complicitats van més enllà del cor d’aquells que l’impulsen i es coneixen i s’estenen fins a persones que també l’impulsen i ja no es coneixen. Un professora d’institut, una protagonista que amb la seva veu posa veu als que ja no poden ser salvats, una dona que recupera unes fotografies de casa seva per poder ser exposades o el David que conserva en una habitació (i emprenyat està i amb raó) les restes materials recuperades pers uns veïns que van considerar que aquell patrimoni no podia desaparèixer en l’oblit, la persona que.... són tan sols una part dels fils d’una història difusa i sense la qual no existiria aquella sala, aquell element, aquell moment. És així una història en què tots els seus implicats creuen que mereix ser construïda, rescatada i explicada en un nou present. L’anima un dolç pàlpit que és el que realment la fa gran. Una exposició és així també, quan no es freda, quan és càlida, quan ens parla de quelcom que realment commou al que la gaudeix, una xarxa invisible de gent que s’estén al llarg i ample d’aquest petit país, traspassa fronteres i va més enllà. Certament, i això ho he viscut sempre quan una exposició és càlida i no és freda, cap dels seus protagonistes surt igual de tal com havia entrat en la mateixa. Si les passions, il·lusions, desitjos i voluntats la fan possible, aquestes també estaran presents en les lectures posteriors del que fou aquell moment.

Tanmateix va valer la pena, va valer molt la pena, i continua.... Ara aquesta exposició està a Itàlia, de la mà d’una de les seves comissaries, explicant en altres contrades, a altres gents, allò que es va esdevenir. Aquesta és una història comuna encara que, fins ara, no era comunament recordada, comunament reconeguda. A la vegada aquesta exposició, de la ma de la Nèlida i del Pep ha arribat a la xarxa en una admirable pagina web encara en construcció. Jo ja hi estic poc implicat, altres històries em tenen ocupat, però continua i vull felicitar a tots els que ho fan possible. De nou, segurament, molts dels seus noms no seran reconeguts i coneguts, però sense ells, en les intrahistòries de la història, res seria possible.

Insectes, o una metàfora òbvia sobre la vida

2007-12-10T13:39:00.000Z

De la Mo (la fotografia és d'un colega teu, és un honor gràcies...)

Cada matí, en llevar-te, trobes un estol immens d’insectes morts al voltant del teu llit, insectes escampats pel terra de l’habitació, insectes damunt els llibres que s’apilen als prestatges, sota l’escriptori, a les escletxes de l’aparell de música, endins la maquinària del despertador... Et passes hores recollint els petits cadàvers i llençant-los a les escombraries i penses que la vida potser seria més interessant si fossis entomòleg o si al teu cor bategués alguna altra passió que no fos la història.

Al principi, fa molts anys, no vas poder acceptar el fet, totalment aterrit, i vas pensar que potser era la broma macabra d’algun enemic no declarat; perquè els enemics declarats tenen el sentit comú de clavar punyalades per l’esquena i el bon criteri de no deixar proves de les seves venjances. Així que, sense cap dubte, els sospitosos habituals no eren la combinació guanyadora aquesta vegada. Després de dies d’observació, de tancar les portes i les finestres i de donar-hi moltes voltes, vas començar a sospitar que no, que cap enemic podia assaltar casa teva a les nits per omplir-ho tot d'insectes morts i que allò que et passava, allò que et passa encara, és un fet sobrenatural, que, inexplicablement, només té a veure amb tu i amb els teus somnis. Perquè una cosa és clara, mates insectes amb els somnis o amb els pensaments. L'aterriment del principi es va convertir en llàstima a mida que passaven els dies i anaves acumulant pèrdues i escombraves cossets innocents.

Durant la nit no ets capaç de sentir-los brunzir en la foscor. Moltes vegades t'has quedat despert per veure’ls arribar, però sempre acabes vençut per la son i al matí l’espectacle és sempre el mateix: catifes d’antenes i de potetes resplendents extingint-se mentre obres els ulls.

Has mirat de dormir a diferents llocs de la casa; però, fins i tot, quan dorms a d'altres llocs, a d’altres ciutats o a d’altres països la història es repeteix: insectes per tot arreu.

Només hi ha una manera de foragitar-los, i és dormir acompanyat. No saps per què, però quan comparteixes l’habitació amb algú els insectes no apareixen, com si només tu poguessis ser testimoni d’aquest sacrifici inexplicable. Les nits següents, però, la presència dels insectes morts es duplica o es triplica o es torna infinita. Així que vas haver de desistir de compartir l'habitació. Tenies por que una nit, que haguessis de dormir obligatòriament sol, tots aquells insectes bandejats durant nits i nits colguessin tota la casa i el teu cos, i poguessis morir ofegat sota la pressió de mil·lers de cossos diminuts.

Amb aquestes, no sé com ho veus tu, no et quedarà més remei que marxar. Hauràs d'anar cap al nord –o cap molt al sud–, buscant indrets on les condicions metereològiques siguin tan adverses per als insectes que la seva presència, per força, haurà de ser un esdeveniment màgic. Però allà també assistiràs sorprès a la massacre i desistiràs en la tasca de fugir-hi.

Passaran els mesos i passaran uns pocs anys; i un dia, de la mateixa manera que van arribar, desapareixeran.

Tornaràs a casa i començaràs a dur una vida normal, sense sobresalts, sense convertir-te en el forense de morts que no entens. Cada matí, quan et despertis recorreràs la casa escorcollant els racons, però mai no descobriràs ni una mosca, ni tan sols als dies més calurosos de l’estiu.

Uns mesos després de la desaparició dels insectes morts tindràs un somni, o potser no serà un somni, sinó un auguri. Et despertaràs enmig de la nit, el podràs recordar amb exactitud i et sentiràs adolorit i cansat. Hi haurà una petita papallona daurada damunt el coixí, bategarà uns segons i després t'adormiràs de nou, perquè el somni haurà estat esgotador.

Al matí, mentre el somni desapareixerà en la certesa d’una nova vigília, comprovaràs amb alegria que els insectes hauran tornat, però ara seran vius i quan obris les finestres perquè la llum dispersi la nit, sortiran en una desbandada brunzent i brillant. Els veuràs allunyar-se en un núvol compacte i fosc, enllà els cels, però no podràs recordar res del que s’haurà esdevingut als teus somnis, ni tan sols el batec de la papallona daurada damunt el teu nas.

Mo ràpid que això s’acaba i tinc ganes de tancar la paradeta

2007-11-27T20:56:00.000Z

Només falta el teu post...., no esperaré més enllà del 2. Ho espero

Promeses

2007-11-21T13:46:00.000Z

Ho sento Mo, no escriuré res per fer desaparèixer el post que no vols que es vegi en primera instància. Tu tampoc ho has fet, promeses, promeses.... se les endú el vent. Almenys no escriuré res fins els 2 de desembre, que és quan realment torno a estar aquí. De viatge, ja se sap. Moltes ganes no en tinc aquesta vegada tanmateix. Ja m'han dit que l'obra de teatre va ser gloriosa. Hòstia! ja ho he fet. Ara el teu post ja no és el primer que es veurà durant aquests dies. De res ;).

Se’n van...adéeeeeeu.......

2007-10-11T14:12:00.000Z

Avui us explico una història que no és la Història, ni tan sols una petita engruna de la mateixa, és una història que, en part, no la més important (la més important la van viure els seus veritables protagonistes), es va iniciar en aquest blog. Aquest era (és) un blog d’història, però per art i part dels seus més lacerenats crítics del seu humil contingut, va esdevenir per un petit moment i massa ràpidament en una altra cosa.

Hi havia un noi i havia una noia (eren heteros, o com a mínim bi, sinó aquesta història tindria poc sentit). Al noi l’anomenarem Bukowsky (no desvetllarem, tanmateix, l’origen d’aquest pseudònim) i a la noia Mo. Ell venia d’una llarga història feta de grans viatges, una bellesa sense parangó i camins en la fosca nit d’una Rosa de Foc on cap dels seus pètals semblava voler jugar amb el seu cor, ni cap dels seus amics tenir pietat de la fatiga del seu caminar. De la noia sabem menys, només direm que era àcida com poques, que en alguns moments d’aquesta història adquirí la forma d’Erato (no li és difícil, sempre que me la trobo està sortint de la dutxa) i que els seus escrits ens deixava muts a tots els demés. Aquesta noia i aquest noi compartien coneguts comuns, fins a un punt molt més enllà del que ells mateixos sabien, però no es coneixien (de fet per això no ho sabien).

Dolces i inquietants nits en el tombant de la primavera semblaven cremar en aquells dies. I en un crepuscle es trobaren en un petit bar gracienc que ben aviat deixarà el camp del mite per esdevenir llegenda. El noi no era d’aquell lloc, fustigava aquell lloc, el considerava la veritable foguera de les vanitats de la nostra capital, però el noi anava allà cercant una promesa. I se sap d’antuvi que quan un cerca una promesa, sovint oblida tot ho demés. Que cercava la noia? Això no ho sabem, però el que sí que sabem és que aquella història s’inicià en aquell moment i en aquell lloc.

Hi havia un noi i havia una noia i havia una cervesa (de fet, si no recordo malament, n’eren moltes) i semblava que no hi havia res més. Ho semblava només. Poc després d’aquell breu trobada on els silencis devien estar plens de mirades furtives que els altres, en la nostra volguda ignorància, no albiràvem, aparegué un missatge en aquest, meu, blog que a partir de llavors deixà de ser del tot meu. En aquest missatge la púdica noia es demanava i demanava si “Existeix una realitat més enllà de les cerveses? Va ser divertit coneixe's i l'alcohol sempre és una ajuda contra la timidesa”. I el noi, púdic també ell, i un punt més tímid perquè negar-ho, no pogué deixar-li de respondre “si només hi ha versemblança, no hi ha possibilitat d'impostura. en tot cas, hi pot haver una realitat més enllà de les cerveses, sempre que no es tracti d'una moritz, ni que soni Michael Jackson de fons...”.

Paraules fortes, resposta de Bogart, que poc temps després, no gaire certament, es convertiren en suplica:

“pobre narrador ...62... els personatges esdevenen autònoms...69 potser és el moment d'emprendre un viatge elíptic (però existeix l'elipsi del narrador?)... 339.. strange days have found us que cantava el rei llangardaix (és clar que ell podia fer qualsevolcosa) ... Erato, remors de cors, ... hi ha molts lirismes, però no sé si estan en aquest... 7 ... no soy sino un polaco borracho, un suplente de segunda categoria, un escritor de cartas a los periódicos ... (jejeje.. qui hagués dit que el vell Hank ho clavaria d'aquesta manera). el vell Hank... que més voldria el narrador que trascendir el text i ser "alguien" en el sentit chinaskià. dissabte, dia propici, el dia de Saturn, devorem per sempre més el temps d'espera! el mientrastanto!... si no, potser, tocarà enfrontar-se finalment al cordón del zapato, massa temps vorejant-lo és temptar la sort... 1”.

No descobrirem que significaven aquells números al bell mig de la seva prosa. Costoses reflexions no ens permeteren descobrir-ne el secret fins molt més endavant. A voltes ho sublim esdevindria patètic si descobríssim totes les veritats d’una història. Només direm que, a partir d’aquell moment, les tornes canviaren i el paper més dur i tallant entrà en el camp de joc de la noia. Veieu sinó la seva resposta:

“Parlem de trascendir textos, com si els textos no fossin transcendents; parlem de viatges el·líptics, quan l'única manera de viatjar és l'el·lipsi; parlem de narradors que aspiren a ser l'algú que preconitzava Bukowski que preconitzava Hank Chinaski...

Strange days have found us,
strange days have tracked us down...

No sé si m'equivoco de cançó ni si m'equivoco d'escriptor
Temptar la sort, per cert, és l'única frivolitat que em puc permetre, tot esperant que el déu Saturn o que el déu Zeus no devorin la primavera”

Tanmateix el noi no es féu enrera. No en va havia viatjat per sendes llunyanes de l’amor, ni havia recitat fins altes hores de la nit en condicions físiques més que deplorables al Dante de la Divina Comèdia, per esmorteir ara els seus desitjós. I apel·lant a tot el que de bo, honrós i coratjós hi havia en la seva anima li digué a la bella damisel·la: “no t'equivoques Mo, ni d'escriptor ni de cançó, tot i que no és la primavera allò que el narrador voldria devorar, ans el contrari. és el temps d'espera, el ser ningú... en tot cas, avui és últim dia d'un any, un d'entre els molts còmputs que ens marquen el gir de les circumferències celestials ... que la màgia del cap d'any ens acompanyi a tots plegats, que el moviment de les esferes ens porti cap a una altra edat, que la fortuna somrigui als audaços ...”

Un bri d’esperança s’obrí en les ànsies de devorar d’aquell narrador. Ànsies vestides del temps messiànic de Benjamin (no li faltava raó a aquell altre pensador de la cultura occidental quan afirmava que tota ella era una sublimació del sexe), però ànsies que al cap i a la fi crepitaren la cendra per convertir-la en flama de nou quan la noia les alimentà amb les paraules més preuades de Tolkien:

"All that is gold does not glitter,
Not all those who wander are lost"

Cal dir, arribats a aquest punt, si és que algú apart de jo s’hi troba, que a aquestes altures el blog estava plegat de missatges. No tots eren d’aquell noi, ni d’aquella noia. Junius, la Va i el Xa, no paraven ja d’escriure, però el que deien i el que apuntaven no tenia major importància, ja que ells no estaven en la trama principal, sinó que l’expectació i l’enveja omplien el seus ulls àvids per saber com continuava aquella història i quin final tindria (catxondos anàvem ja amb ella). No en parlàrem d’aquest final, de fet no hi hagut final, tan sols cruïlles. El mateix noi ens ho feia saber a tots abans d’una d’aquestes cruïlles que, de fet, tan sols ells coneixen . Davant de l’ofensa de qui estava qüestionant la màgia del que s’estava vivint en aquell temps i lloc, el vell cavaller, no pogué deixar d’exclamar:

“Oh, incrèdul Xa!!!... dubtes de les paraules del Gurú!!!! la nit del 24 de març al 25 és el cap d'any seguint el còmput de l'Encarnació de Déu (et sembla prou convenient i profètic el calendari????). que la desgràcia caigui sobre teu (a no ser que em convidis a una birra).
Mo, bells mots d'esperança per a un pobre hòbbit de la Comarca (en concret, de la comarca del Vallès). un hòbbit, però, que prefereix que les espases restin trencades i defuig les corones reials (millor quedar-se al Shyre fent uns petilles i bevent birra, esperant el temps de la collita).”

I així fou. En aquella nit del 24 al 25 de març coincidint amb la celebració del canvi d’any i de la celebració de l’aniversari de la MO, aquell noi i aquella noia, que encara no es coneixien, es trobaren. Podríem fer-ne un relat d’aquella trobada. Molts, tots els que havíem estat també en aquell blog, hi érem, però en el moment essencial tan sols dos persones participen del secret i als demés tan sols ens queda callar sense intentar enganyar a la ignorància.

Diré que per acabar, descansat de tanta història i de l’ús i abús del meu blog, vaig voler deixar unes últimes paraules per testimoni “Xa, ara que estem sols tu i jo aquí, diré el que tu i jo sabem. El debat sobre Colom o Aimerich, vols dir que mereix les nostres neurones? Quedem per fer una cerveseta i les gastem d'una altra manera, mentre llancem la botella de Vichy a les escombraries de la història. Podria ser el principi d'una llarga amistat....:)). Una abraçada nano.” No va servir de res, l’amor no té compassió d’aquells que no el viuen i el noi que havia gaudit dels plaers negats als altres aquella nit ens va enunciar tot seguit “... e il naufragar m'è dolce in questo mare.” I davant les meves protestes, ja n’hi havia prou, la noia tampoc pogué deixar d’apuntar:

"Hauries de celebrar, junius, que el teu blog estigui cada dia més sol·licitat per ànimes assedegades d'història. Altres muses, a banda de Clio, poden il·luminar les nostres vides. Veig com Cal·líope t'espera als peus del llit, embolicarà els teus pensaments amb la seva veu tèbia i t'inspirarà una gran idea brillant o un pensament revelador.
A més, què esperaves? Pot, algú de nosaltres, controlar la seva vida? Aleshores, com pots pretendre controlar un blog? Assumeix el risc, deixa't endur per la poesia i naufragem tots plegats, com Leopardi (o era el narrador qui naufragava?)"

I en aquest punt, efectivament, derrotat com estava per aquesta parella (llavors encara no ho sabien, però ho acabarien essent), vaig deixar de pretendre controlar la meva vida i menys aquest blog.

Què us vagi bé Mo i Bukowsky i felicitats cabrons, ara que aneu a viure junts finalment us hauré perdut de vista en aquest, meu, blog. Un petó guapissims i Ciaoooooooooooooooooooo!!!!

A vegades en la nit hi ha llum

2007-08-27T22:52:00.000Z

Els afectes de Desafectos

2007-08-19T08:37:00.000Z

Nou número!

De bon matí -no era trenc d'alba tanmateix, la nit havia estat llarga i els ulls no aconseguien ni obrir-se- m'espera el Vicens a la porta, per uns instants va tornar a ser el Bukowsky genial de sempre (encara que ara és un Bukowsky diferent, l'acidesa cap a dintre a desaparegut, però al seva ironia, ara més neta, encara em fa plorar de riure). Havia anat a comprar l’esmorzar . Pugem, la cafetera comença a inundar la casa d'olor. Encara mig adormits truquen. El Carles, després vindrà l'Hector i el meu pare. Esmorzem, parlem de coses sense gaire sentit i ens posem a treballar. Lentament comença el deliri. Ordinadors encesos cadascú amb la seva paranoia. El David m'atxacant-nos el messenger, ens enyora, ens posem tendres i ens n'enfotem a la vegada. Va arribant gent, és increïble els anys que fa que ens coneixem, com han canviat les nostres vides i que encara seguim aquí. La Mònica, la Cira i l'Ibai (no sé si s'escriu així, ja em perdonaràs). Dinem. Hi ha polèmiques sobre la música que hem de sentir, polèmiques sobre la portada que hem de posar, polèmiques sobre un cantant i sobre no sé quantes coses més ja que haig de començar a preparar el dinar per tota aquesta panda. Cap a al tarda comencem a tancar temes. Arriba l'Steven. Està absolutament resacos, pràcticament no ha dormit, fa un intent d'explicar les seves últimes aventures. No el deixem, l'assentem davant d'un ordinador i a treballar. La Noe ens ha enviat unes profundes notes al matí sobre el que pensa de l'editorial que el Vicens ha escrit en un atac de fúria ciutadana. Quan les veiem decidim no llegir-les. Massa seriós i ens posaríem a reflexionar. L'anima Desafecta es caracteritza per una capacitat d’elucubració que sembla no tenir fi. Per un dia que estàvem pencant de veritat... Arriba la Noe a la tarda, ens porta un pastis. Sobre la taula no dura ni un segon. Quan l'última engruna ha desaparegut (és un dir, en aquests moments la casa ja estava feta un desastre, plena d’engrunes d’una activitat sense gaire sentit) i la feina està pràcticament acabada, seurem tots de nou en la nostra particular taula rodona. Em fan llegir l'editorial en veu alta. Comença el debat. Com sempre la polèmica esdevé extraordinàriament interessant. Una hora i mitja després quan tots els temes han estat posats sobre la taula i sembla que hem de canviar tota l'editorial, me la fan llegir de nou. Començo, no ho puc evitar, faig un comentari i tots plegats comencem a riure. La lectura acabarà enmig de llàgrimes que no eren de tristesa. Decidim deixar-la tal com està i felicitar al Vicens. Això també forma part de la nostra anima, el desacord a voltes desapareix en el riure. Ve la Sara i acabem el número. Ens deixem la meitat de coses per fer (després arribaran els e-mails dels que han marxat o dels que no hi han pogut estar, informant de tots els oblits, a hores d’ara encara n’estan arribant, ja ho arreglarem, no sé quan, però ho arreglarem). Marxem i la nit serà memorable (o no, això va a gustos, el dia en tot cas ho havia estat). Ja tenim Número! jejejej. És el millor grup d'historiadors del món: el més sonat, el més inútil, el més genial. El que veureu no reflexa ni de bon tros ho divertir que ha estat haver-lo fet.

Qui ha dit que la història no serveix?

2007-08-10T12:27:00.000Z

Estava mort de gana i he anat al mercat, avui em venia de gust cuinar un plat gustós (m’he passat el matí fent el burro i em feia falta un bon àpat). Quan he arribat a la peixateria el senyor que hi ha allà, i del que no li conec ni el nom (el pròxim dia haig de recordar de demanar-li), m’ha rebut somrient. Tenia cua a la parada: el motiu del seu somriure m’era desconegut (tant com el seu nom). “Fa temps que et volia preguntar una cosa? Ets historiador oi”. Aquest tipus de preguntes sempre em posen nerviós (i com ho sabia el tio?), és el moment que antecedeix a la presumpció de que estan davant per davant d’una enciclopèdia d’història (tinc un parell d’amigues no historiadores que sovint em truquen amb les preguntes més inversemblants a qualsevol hora i sempre acabo davant d’un llibre treien l’entrellat a les seves fantasioses demandes). “Existeix el Wikipedia” li he dit. “Precisament, l’he consultat i no en trec l’entrellat”. Entre tant la cua que tenia per davant ja havia parat l’orella. Pitjor encara, avui tindria públic el tema. Bé, intentaria tallar: “vull una truita i lluç” (l’estómac m’avisava que aquelles hores ja no estava per gaires orgues més). Res: han començat les preguntes. Sempre són les més intel·ligents les que provenen dels no versats en la matèria. El mateix em passava a la Casa Elizalde. Les primeres classes que vaig fer a la meva vida i sens dubte les més dures i les millors. Començaven a les 7 de la tarda. El públic era variopint (joves amb estudis que volien ampliar els seus coneixements, fins i tot estudiants d’història que cercaven el que no havien trobat en els programes acadèmics, infermeres, sempre em va sorprendre la concentració d’infermeres en aquests cursos, treballadors, jubilats i jo allà, pràcticament el més jove de tots) i tenien tres diferències essencials amb el que m’he trobat després: A) Aguantaven aquelles classes després de la jornada laboral sense perdre-se’n en cap, tot i la cara de cansats que feien. B) Jo no tenia cap mesura de coerció sobre ells per fer valer la meva autoritat: no hi havia notes, ni exàmens, només la capacitat de la paraula. C) Resolien els grans problemes interpretatius que els hi intentava explicar, provinents del món acadèmic, amb un sentit comú que glaçava les venes, fen-te dubtar clarament del temps que hi dedicaves tu i del crèdit que donaves al saber acadèmic malgrat, a voltes, sostenia les estupideses més galopants ...

On estava (la Joana, sempre entra en els moments més inesperats), a sí, a la peixateria. Bé, doncs, la bateria de preguntes ha començat. Tenien sentit, molt de sentit, ell no ho conceptuava així, però en el fons estava preguntat sobre el gran debat dels factors que portaren a la Guerra Civil i fins a quin punt aquella República estava condemnada al fracàs. He començat a contestar dubitativament, fa dies que no treballo, però ell seguia inquisitiu. Ell? No, de fet, tot la cua s’hi anava afegint. Al final estava al vell mig d’un debat historiogràfic a la cua d’una peixateria i tothom tenia la seva aportació a fer (cap d’elles irrellevant). El debat estava animadíssim i jo responen a preguntes per les quals no sabia que ni tingues resposta (mai aprenem més que amb el diàleg amb els altres, una veritat que molts historiadors semblen desconèixer, mai tampoc aprenem més sobre el sentit del que fem que quan deixem de parlar per la nostra tribu, una veritat que també molts historiadors semblen ignorar a voltes). Ha arribat un punt, però, que ja no podia més (el meu cos estava cridant-li a la ment en aquells moments) i m’ha sortit un: “Jo estic de vacances”. El peixater ha somrigut i m’ha dit: “Tens raó, el peix no me’l paguis”. M’he quedat astorat amb la bossa a la ma. He saludat a tothom i he marxat. M’agrada aquest ofici, bé me’n vaig que l’arròs ja està fet i el meu cos segueix cridant, cal saber donar-li plaer també.

Recomencem....?

2007-08-05T08:25:00.000Z

Les cendres que cremen encara

2007-07-23T15:26:00.000Z

Avui a l'arxiu he trobat aquestes paraules, paraules d'un camperol comunista del primer terç del segle XX: Il sole non nasce per una persona sola, la notte non viene per uno solo. Questa è la legge, e chi la capisce si toglie la fatica di pensare alla sua persona, perché anche lui non è nato per una persona sola (El sol no neix per a una sola persona, la nit no ve per a un sol. Aquesta és la llei, i qui la compren es lliura de la fatiga de pensar en si mateix, perquè també ell no ha nascut per a una persona sola). Paraules precioses i sencilles. Ahir a la nit em van fer sentir (em van dir que l'havia de sentir entrant de cop a l'habitació) La domenica delle salme nessuno si fece male tutti a seguire il feretro del defunto ideale (...) La domenica delle salme gli addetti alla nostalgia accompagnoro tra i flauti il cadavere di Utopia (...) La domenica delle salme fu una domenica come tante il giorno dopo c'erano i segni di una pace terrificante (la canço de De André de 1990 dedicada a un diumenge quan a Milano es va decidir que l'ordre tornes a regnar a la ciutat, un ordre que s'estava imposant per llavors a tot el món. Un ordre que sempre s'intenta imposar oblidant les belles paraules de Rosa Luxemburg abans de que la matessin, en el seu L'ordre torna a regnar a Berlín, que deien, si no recordo malament: no sentiu la remor? Estúpids, el vostre ordre està edificat sobre sorra i un dia m'aixecaré de nou. Vaig ser, sóc i sempre seré). Entre les paraules del camperol de principis de segle i les paraules de De André es podria escriure tot un llibre sobre allò que mogué i cremà en la voluntat i el cor dels lluitadors de tot un segle. Ho deia també la cançó d’ahir a la nit, mentre tot això passava, tots callaren, però: il cuore d’Italia da Palermo ad Aosta si gonfiava in un coro di vibrante protesta. És això cert? No ho sé, però m'han agradat també aquestes paraules i el que és cert és que el trobador encara crema en els seus cors.

2007-07-22T20:14:00.000Z

Vincenzo scusami, ma De Andrè è.................., mmmmmm...................., non ci sono parole

memòries italianes

2007-07-19T20:35:00.000Z

Avui he anat als actes d’aniversari dels bombardeigs de Roma. El primer d’ells va ser el 19 de juliol de 1943 i es van anar repetint, en diversos contextos de la complicada història de la guerra civil italiana durant la segona guerra mundial, fins al març de 1944. Hi he anat per dos motius. El primer d’ells perquè l’any vinent s’inaugurarà una exposició a Roma sobre els bombardeigs italians perpretats a Barcelona. El segon perquè no entenia que la commemoració d’aquests fets, pagats per la Comune di Roma (de sinistra), tingués un escenari religiós com a principal protagonista i a Andreotti com a figura més destacada. Quan he arribat ha començat el deliri. Entrava per la porta de l’església i una mica més i em foto de morros contra un sarcòfag gegant, m’he apartat i llavors he llegit el nom del mort que hi havia dintre: Alcide de Gasperi (el principal dirigent de la Democràcia Cristiana). No és aquest un espai especialment laic, ni mancat de color polític he pensat. De totes maneres, animat pel so que venia de dintre de la nau central, he entrat vorejant tan digne sarcòfag. Òpera, una hora d’òpera seguida dins de l’església. Una cinquantena de persones, no més, estaven allà escoltant amb un esguard de dignitat que commovia les àries dedicades a les víctimes dels bombardeigs. Al davant de tot un grup de monges compacte, al costat, però separats per un passadís, l’acompanyava un grup de capellans amb sotana, també compactats, just al darrera un grup de japonesos italianitzats que a cada final de cançó cridaven a cor que vols “Bravi! Bravi!”. Primer pensava que els japonesos desentonaven, ma non, de fet els seus crits han anat contagiant als romans de tota la vida i, al final, fins i tot als cantants mateixos, que quan han sentit el clamor de “bis, bis!” no se n’han sabut estar. La cançó triada: O Sole Mio. I trencava la llàgrima veure tota aquell església on solemnement es volia celebrar l’aniversari de la devastació de Roma aixecada com un sol home, amb japonesos inclosos, cridant com un sol poble: O Sole Mio, Sta ’nfronte a te!....

Encara no recuperat del tot, i emocionat com poques vegades he estat, ens han portat a tots plegats (japonesos, capellans, monges, romans i jo inclòs) cap el claustre on hi havia l’exposició (d’aquesta no en parlaré, millor que no en parli...). Al vell mig una taula. L’edat mitja de la taula no baixava dels 75 anys, tampoc la del públic anava molt llunyana certament, i al vell mig de la mateixa: Andreotti. Impressionat! Quants anys hauré vist aquella caiguda de coll que li deixava el cap just sobre un ombro i ara el tenia a tan sols dos metres. Es notava que era estimat pel públic. De fet un que tenia al costat no podia deixar d’expressar-ho en veu alta “stimo molto Andreotti come storicho”, com a històric, perquè per tot ho altre, com tampoc podia deixar de dir l’home, estava col·laborant amb els jueus i els comunistes (!!!!). Cal aclarir aquí un error comú entre els catalans quan s’enfronten a la realitat italiana, per ells stimare no significa exactament el mateix que per nosaltres. La traducció exacte seria “ti voglio bene”, quan diuen que t’estimen, i això és important per nou caure en desafortunats errors, vol dir que et valoren o et calculen (cal tenir clara la diferència). A la taula no estava sol, aquestes taules sempre estan massa plenes, l’acompanyaven dos senadors, l’escriptor del llibre “Roma Violata”, l’editor (sens dubte el que ha dit coses més interessants), un general dels Carabinieri (acompanyat per la guardia d’honor) i un personatge més que no puc descriure. Aquests últim, que de fet és el que havia muntat el show dintre la nau central de l’església, amb aspecte de presentador de festival de Sant Remo, ha anunciat que el representant de la Comuna de Roma no havia pogut venir, car estava en un acte en favor de les víctimes de la màfia (la sorpresa ha vingut després quan en una irrupció impactant ha aparegut de cop, cabell tallat a l’última, moreno raigs uba i vint anys menys que els de la taula, només per anunciar que l’any vinent encara la farien més grossa) i a partir d’aquí han començat la festa. No repetiré les intervencions, només dir que el primer senador ha dit que els morts, tots ells, eren fills d’Itàlia i de la tragèdia (tan li fotia si uns rens feixistes i els altres antifeixistes), que el General dels Carabinieri commocionat ha recordat als dos comandants morts en aquells fets, exemple vivent per totes les generacions de carabinieri ha dit, que a més tenien la medalla de mèrits de guerra en la campanya d’Àfrica (és a dir la medalla de mèrits de guerra en el que fou un veritable genocidi contra els etiops perpetrat pels feixistes italians). Arribats a aquest punt cal explicar, encara que sigui succintament, una breu cronologia històrica: A) Els aliats desembarquen a Sicília el 10 de juliol (crec, l’estic fent de memòria). B) En aquell moment qui governava Itàlia era Mussolini. C) El 25 de juliol Mussolini es substituït pel rei per un mariscal feixista dit Bodoglio, aquest negociarà l’armistici amb els aliats. D) El 8 de setembre es firma l’armistici i l’estat italià, amb el rei que havia col·locat a Mussolini al poder i un mariscal que l’havia obeït al capdavant, passa a ser antifeixista (així de cop). E) Entremig els partigiani van a les muntanyes per alliberar el nord d’Itàlia que ha quedat en mans dels nazis i de la República de Salò comandada pel mateix Mussolini i els americans, que són els mateixos que bombardejaren Roma quedaren com els “alliberadors” per la dreta catòlica. Un lio? No ho sabeu prou. I en aquest lio Andreotti ha fet una intervenció rodona: la situació era troppo complessa per entrar a analitzar-la (res de parlar malament dels ianquis que els havien salvat dels comunistes majoritaris entre els partigiani) i ell es quedava amb el Papa. El Papa que davant els bombardeigs va resar per Roma, el Papa que va resar durant aquells durs jorns perquè Itàlia no entres a la guerra (que Itàlia, la Itàlia d’Abissínia, la Itàlia de la Guerra Civil Espanyola, la Itàlia que va envair Albània, Jugoeslàvia o Grècia, no entres a la guerra!!!!!!, es referia clar a la guerra amb Alemanya, antiga aliada ara abandonada al firmar l’armistici amb els aliats). També hauria pogut dir que aquest papa va ser el papa que va pactar amb els feixistes italians, el papa que va col·laborar amb els nazis i no només el salvador espiritual de Roma. No segueix-ho perquè senzillament m’estic esbravant i es probable que no s’entengui res del que dic (igual faria falta un llibre, igual parlo des del desconeixement absolut), només dos apunts finals.

Quan, finalment, ha parlat l’historiador el deliri ha arribat al seu clímax. Ha baixat una pantalla on havien de sortir les imatges dels bombardeigs sobre Roma i quan ha demanat un dictador làser per assenyalar els punts sobre la imatge li han donat una canya de riu (en aquest punt jo ja no podia més), però... feia Sol, o solo mio..., i no es veia res. Tanmateix, ell, inassequible al desaliento, ha començat a explicar. Els americans no havien bombardejat contra la població civil, tot era contra objectius militars, de fet a Hiroshima s’havien equivocat d’objectiu (que per cert recentment el ministre de defensa japonès ha hagut de dimitir per unes declaracions on afirmava que gràcies als bombardeigs atòmics Japó s’havia salvat del comunisme, tanmateix aquest ministre no li faltava raó en una cosa que els historiadors els hi costa reconèixer: la bomba atòmica no es va llençar per acabar amb la guerra, com afirmen alguns constantment, sinó senzillament perquè els japonesos no es rendissin als russos com semblaven disposats a fer). Jo aquí ja estava apunt de fer una pregunta sobre si els bombardeigs de Barcelona, protagonitzats pels feixistes italians, tampoc havien estat contra població civil, perquè entre tant Papa i tanta bondat de tots plegats ja no podia més, quan la cosa ha petat. Un grapat de vells del públic han començat a cridar que els avions baixaven sobre Roma ametrallejant a la gent i l’historiador enfurismat ho negava, dient que l’únic bombardeig contra població civil fet pels aliats havia estat a Dresde i que si l’haguessin aplicat a Roma haguessin sabut el que era de veritat..., mentre Andreotti, acostumat a aquestes coses pel que es veu, estava tan tranquil. Jo, el cert, és que no sé si els americans ametrellejaven a la gent o no. Tampoc sé si els que cridaven eren els mateixos que parlaven del complot entre comunistes i jueus, com no sé tantes coses.

L’altre dia, a Roma mateix, els neonazis van cremar un monument a la resistència que havia intentat defensar la ciutat de l’ataca dels nazis després de l’armistici amb els aliats del 8 de setembre. Es va muntar un escàndol amb múltiples declaracions polítiques, la taca als herois etc. Ma, qui eren aquests resistents? Els partigiani insurrectes o els de les muntanyes o els soldats que havien servit a Mussolini fins llavors i que ara, voltes del destí, passaven de ser feixistes a antifeixistes per un sol decret. Perquè si eren el segons, la cosa es podria llegir d’una altra manera: feixistes actuals cremen un monument contra feixistes del passat que no van ser prou feixistes fins al final i que esdevingueren antifeixistes pràcticament per art de màgia. No ho sé, el que si que sé és que, tant que ens queixem, i la nostra memòria històrica és molt més senzilla que la seva. Entre feixistes antifeixistes, partigiani de tots els colors (encara que si hi ha una reserva moral en tota aquesta història, i hi és, aquesta es troba precisament en aquests), feixistes feixistes, nazis, monàrquics, “salvadors americans” i catòlics la confusió és majúscula. Realment un lio que encara no he entès, i quan ho pregunto les respostes em deixen meravellat (è più complesso, non lo so oppure lo migliore è dimenticarlo tutto), el que sí que se m’està quedant és aquest gest tan típic d’aquí d’ajuntar la punta dels dits de cada mà i començar-les a moure de d’alt a baix de cintura cap amunt, no paro de fer-lo i cada cop l’entenc més com a part de l’esperit nacional a falta d’entendre res més. En tot cas si l’exposició sobre els bombardeigs de Barcelona es porta aquí, la cosa es presenta animada. Ja està, si algú ha arribat fins aquí, que ho dubto, perdoneu l’esbravada, el més probable és que s’hagi cuinat en la ignorància. De fet estic disposat a canviar d’opinió en qualsevol moment, és més: ho desitjo. La senzillesa seria dir, el feixisme es va inventar una nova tècnica de guerra els bombardeigs aeris contra la població civil, durant la segona guerra mundial, una guerra que no es va poder deixar de lliurar precisament contra el feixisme, aquesta tècnica es va estendre a tots els combatents com a tècnica de l’horror absolut que tindrà el seu exponent màxim a Hiroshima. El que van fer va ser retornat, però el retorn tampoc fou just, perquè no tots ho sabien, perquè malgrat saber-ho tampoc era just. I ho van fer i ho van patir Italians, Alemanys¡, Japonesos, Anglesos, Americans....

Ciao

Tancat per reformes......

2007-07-10T17:29:00.000Z

Una nit meravellosa Xavi i Vane (veure't sentint el repertori de Sabina ha estat preciós, ara estic de nou amb ell: peor para el sol...., compra les entrades pel concert, hi seré segur, l'has de veure en directe). Bé, me’n vaig, no hi haurà novetats al blog (ara, a saber) fins a mitjans d’agost. Demano disculpes, com també ho faig per haver escrit tan poc en aquests últims temps, encara que sé perfectament que aquesta il·lusió egolatra de que algú li importin les meves disculpes no deixa de ser presumptuosa. De fet, tot blog té quelcom de presemptuos (i d’egolotra, i el meu bastant). Encara que hi ha nivells, si visiteu alguns "my sapce" flipareu, no tots que no se m’enfadin els amics estimats ara. Parlant d’una d’elles, la filla de sagitari té un nou blog ("cual ave fénix...”, saps que sempre ha estat una de les meves imatges preferides?, i no crec que ho parlessim mai, viure sota el signe de sagitari... un petó des d’aquí, hi ha massa sang a les teves venes com perquè qualsevol cabòria et tumbi). I ja posats a parlar d’amics, Xavi... no sé que dir, potser que la meva vida hagués estat insulsa sense tu. Lo Mo em cuida el Gurú, ho això m’ha dit, però aquest Gurú ja no ho és des de que...., il mio Bukowsky, dove è il mio.... Tanmateix espero que ell acabi el seu llibre, com espero que ella acabi la seva novel·la, en aquesta conjunció genis que ha resultat ser aquesta parella. Ana no he pogut quedar, Cuba, mmmm....., envidia te tengo. I a tu, dona bella i bruna, de semblant persa i foc a la pell, a tu..... gràcies. Ci vediamo presto, i ja que foto el camp en diré una de grossa: Shakira és collunda!!!!!!!! Panda d’aburrits, no se puede vivir con tanto veneno hombre, jejejejejejej.

25 d’abril: L’alliberació i una terra de fraternitat

2007-04-22T20:10:00.000Z

A la teva salut Atos i a la vostra revolucionaris dels clavells....

Itàlia, 25 d’abril de 1945, comença la insurrecció contra el feixisme. Un home havia mort just feia 8 anys abans en aquella mateixa primavera. Un Escrit seu...

Vivo, sono partigiano...

“Odio gli indifferenti. Credo che vivere voglia dire essere partigiani. Chi vive veramente non può non essere cittadino e partigiano. L’indifferenza è abulia, è parassitismo, è vigliaccheria, non è vita. Perciò odio gli indifferenti.

L’indifferenza è il peso morto della storia. L’indifferenza opera potentemente nella storia. Opera passivamente, ma opera. È la fatalità; è ciò su cui non si può contare; è ciò che sconvolge i programmi, che rovescia i piani meglio costruiti; è la materia bruta che strozza l’intelligenza. Ciò che succede, il male che si abbatte su tutti, avviene perché la massa degli uomini abdica alla sua volontà, lascia promulgare le leggi che solo la rivolta potrà abrogare, lascia salire al potere uomini che poi solo un ammutinamento potrà rovesciare. Tra l’assenteismo e l’indifferenza poche mani, non sorvegliate da alcun controllo, tessono la tela della vita collettiva, e la massa ignora, perché non se ne preoccupa; e allora sembra sia la fatalità a travolgere tutto e tutti, sembra che la storia non sia altro che un enorme fenomeno naturale, un’eruzione, un terremoto del quale rimangono vittime tutti, chi ha voluto e chi non ha voluto, chi sapeva e chi non sapeva, chi era stato attivo e chi indifferente. Alcuni piagnucolano pietosamente, altri bestemmiano oscenamente, ma nessuno o pochi si domandano: se avessi fatto anch’io il mio dovere, se avessi cercato di far valere la mia volontà, sarebbe successo ciò che è successo?

Odio gli indifferenti anche per questo: perché mi dà fastidio il loro piagnisteo da eterni innocenti. Chiedo conto a ognuno di loro del come ha svolto il compito che la vita gli ha posto e gli pone quotidianamente, di ciò che ha fatto e specialmente di ciò che non ha fatto. E sento di poter essere inesorabile, di non dover sprecare la mia pietà, di non dover spartire con loro le mie lacrime.

Sono partigiano, vivo, sento nelle coscienze della mia parte già pulsare l’attività della città futura che la mia parte sta costruendo. E in essa la catena sociale non pesa su pochi, in essa ogni cosa che succede non è dovuta al caso, alla fatalità, ma è intelligente opera dei cittadini. Non c’è in essa nessuno che stia alla finestra a guardare mentre i pochi si sacrificano, si svenano. Vivo, sono partigiano. Perciò odio chi non parteggia, odio gli indifferenti”.

Portugual: 25 d’abril de 1974 s’escolta una cançó, sonen les passes, s’acaba una dictadura. Començava amb un Grandola Vila Morena....

La cançó (val la pena escoltar-la)

Grândola, vila morena
Terra da fraternidade
O povo é quem mais ordena
Dentro de ti, ó cidade

Dentro de ti, ó cidade
O povo é quem mais ordena
Terra da fraternidade
Grândola, vila morena

Em cada esquina um amigo
Em cada rosto igualdade
Grândola, vila morena
Terra da fraternidade

Terra da fraternidade
Grândola, vila morena
Em cada rosto igualdade
O povo é quem mais ordena

À sombra duma azinheira
Que já não sabia a idade
Jurei ter por companheira
Grândola a tua vontade

Una cançó realment....

2007-04-12T19:22:00.000Z

Si voleu riure, del blog del meu pare. Una cançó realment extraordinària. Ha de ser d'entre 1917 - 1923. L'impacte de la revolució soviètica a l'espanya més popular: sempre la més delirant.

La foto és de la meva germana. Res a veure amb el tema, però m'agrada.

Els laberints del feixisme

2007-04-06T22:41:00.000Z

Una imatge fossa en negre. Blanc sobre negre, una frase que diu alguna cosa com a “Espanya, acabada la guerra civil s’instaurà un règim feixista...”. S’aclareix la imatge. Una nena morint-se. Comença la pel·lícula. Una proposta rara avis on n’hi hagi. Gènere fantàstic amb un passat tant present com el primer franquisme. L’entrada de la pel·lícula “El Laberinto del Fauno” sorprèn a l’historiador (sorprendrà a algú més? Sí, probablement al politioleg i sociòleg els neguitejarà, tenint en compte que a les seves facultats encara parteixen del text de Linz de 1964, aquell que deia que el franquisme era un règim de pluralisme limitat sense ideologia rectora, per explicar el que fou aquella dictadura. Hi ha un llibre que encara roman a un calaix perdut perquè una sociòloga va considerar intolerable que parlés del franquisme com a feixisme). Sorprèn perquè el debat que ens ha ocupat els últims anys sobre si el franquisme era feixisme o no ha acabat per generar uns escrúpols innecessaris. Primer el debat es situava entre aquells que defensaven que el franquisme era feixisme i els que parlaven d’un règim de pluralisme limitat, després vingué la broma del despotisme perifèric, encara més tard dictadura no totalitària i últimament no seria feixisme, però si feixistitzat. Aquest és un país on en comptes de nacions tenim nacionalitats segons la Constitució (quan la nacionalitat de fet només pertany a les persones no als països), perquè no llavors en comptes de feixisme podem haver tingut un règim feixistitzat. El director mexicà davant de tot això, o passant de tot això, que és el que hauríem de fer la resta de mortals paralitzats per un debat sense gaire sentit (a Itàlia, al no poder negar el caràcter feixista del feixisme -alguns ho han intentat de totes maneres- s’utilitzen pràcticament els mateixos arguments per dir que en el seu cas no era totalitari: cada terra fa sa guerra), ens explica només començar la seva obra que a Espanya hi havia feixisme. No només fa això, ens ensenya també magistralment a un feixista encarnat meravellosament per Sergi López. Acostumats a tant revisionisme històric, a tanta literatura de Salamina, sorprèn aquesta forma d’enfocar el problema. Els maquis són resistents de la dignitat i la dignitat existeix i va existir fins i tot en les pitjors condicions. En el metge que decideix acabar amb una tortura, sabent que li costarà la vida, i quan li pregunten perquè ha desobeït les ordres, abans de morir, només respon “Es que obecer por obedecer, eso sólo lo hacen personas como usted, y yo, yo no le obedezco”; en el maquis que lluita sabent-se perdedor d’una guerra desigual; en la nena que no renuncia a la vida del seu germà per salvar-se d’aquell món i, fent, això el director la salva. I és que la resistència va existir i va ser digna, més digna que el feixisme en moments on tot es pretén equiparar. No hi ha qui li canti les seves gestes i tanmateix ella es mantingué quan tot semblava perdut, ella animà a la resistència francesa –les armes nazis foren lliurades a Leclerc, però també als mandos espanyols, car la cançó amb la que s’alliberà París va ser “Ay Carmela”– i ella existí abans de que cap vaixell aliat desembarqués a Sicília. S'esllanguí, en la seva forma de resistència armada, quan les democràcies decidiren no acabar amb el franquisme finida la Segona Guerra Mundial, i d'aquí la seva sort en la nostra memòria, com també en part d'aquí tanta elucubració sobre el caràcter del règim que s’imposà a Espanya. No deixa de ser curiós que la primera definició del franquisme com a no feixisme vingués de la mà d’un politòleg afincat als EEUU, just després de la renegociació sobre la presència de bases americanes a Espanya el 1963. No podia ser que una democràcia que havia triomfat sobre els règims feixistes ara estigués precisament col·laborant amb un d’ells? No pot ser que part de les nostres elits polítiques, culturals, religioses i econòmiques participessin en la construcció d'un feixisme? Quan una altra llum s’apagava en un altre indret, en un altre temps, deia Rosa Luxemburg en el seu últim article abans de morir assassinada, “L’ordre regna aBerlín”, que aquest ordre estava edificat sobre la sorra, i que aquella llum trobaria la manera de proclamar de nou: vaig ser, sóc i sempre seré. La construcció desacomplexada i al·legòrica de Guillermo del Toro ens acosta i ens evoca així, des d’una narrativa que apel·la als grans mites, a la llum, a un món perdut millor que mil relats “reals”. Sense complexos, sense demanar perdó, ni clemència, a cap escrúpol generat en debats que a voltes tenen més de psicodrama que no pas d’altra cosa.

De la meva germana....

2007-03-28T17:19:00.000Z

Si ja ho sé, no és història, aquest cap de setmana penjaré alguna cosa, però no ho puc evitar, m'encanta com escriu, el meu primer llibre el vaig començar amb un conte seu, llavors ella tenia 12 o 13, deu fer sis o set anys.

Del seu blog

"Sea usted bienvenido 1r año!
¿Sabe que llega con un dia de retraso? Bueno por ser usted no lo tendré en cuenta
Siéntese, siéntese, ha llegado en el mejor momento, cuando por fin la calma empieza a gobernar mi corazón, y el color de mi mente está absolutamente en BLANCO! Oh, me encanta este estado!
Ah por cierto, ¿quiere tomar algo? No sea tímido señor ¿De verás? De acuerdo, no insisto más.
Ayy que encantador es usted 1r año, ¿así que piensa que ahora estoy más enamorada aún? Posiblemente, aunque es difícil para mí concebir esa idea porque ya empecé queriendo demasiado.
Je je, tiene razón, uno nunca ama lo suficiente.
¿Qué defina un poco la esencia de nuestra relación? No se me ponga existencialista señor, a mi esas cosas ni fú ni fá;
vale, vale voy a pensar…a ver…
ya lo tengo! Afecto mutuo! ¿No? Eeeemmm confianza? ¡Tampoco! Quizás amor sincero…¿Qué estoy completamente equivocada? ¿está acusándome de que en un año no he sabido encontrar nada de esto? Aaa, aaa la Esencia, perdóneme ya sabe como soy cuando me exalto.. ooh! Lo sé! Química pura y dura! Nos queríamos demasiado para que todo quedará en mejores amigos, tanto él como yo sabemos que de ahí reside el todo, del cariño infinito con pequeñas pinceladas de atracción! y que si algún día el “te amo” se termina, la amistad perdurará!
Lo sé, quizás no me ha quedado muy romanticón, ¿pero que quiere que le diga? Las verdades nunca son cursis, no me gusta disfrazarlas para que suenen más bonitas!
Así que he dado en el clavo ¿eh? Supongo que habrá alguna recompensa por tal sufrimiento.
No, no exagero señor, he tenido que buscar en lo más recóndito de mi ser para poder hallar con la maldita esencia!
¿Entonces si? ¿ Hay premio? Si! Si! Si! Si! (…)
“Joanaaaaa!!!!! ¿Puedes cerrar la boca por un mísero instante? Gracias bonita! Mis tímpanos también te lo agradecen! Vamos a ver…así que tu quieres un obsequio por tu “terrrrible” esfuerzo ¿eee? Siento decepcionarte pues, pero el premio nació, cuando yo empecé a existir, lleva formando parte de tu vida 365 días exactos.

Aunque en ese momento no lo supieras, cuando el 28 de marzo vislumbrante la esencia, la maldita esencia como dices tú, y comprendiste que vuestra amistad nunca más sería lo que había sido, que era el momento de dar el paso y pronunciar el esperado SI,
empezaste a labrar tu premio, a convivir con él, día a día…¿supongo que lo habrás entendido no? Tu premio es tu chico y por supuesto la relación que parte del fruto de vuestro amor. Por supuesto, no te lo mereces, así que hazme caso y disfrútalo al máximo hasta el día en que el se de cuenta ¿entendido?
Es hora de que me vaya pero antes debes saber que nunca nadie podrá igualar semejante obsequio ,y créeme aunque algún día ese premio se rompa y se parta en mil añicos, los pedazos de él, por muy chiquitines que sean, seguirán formando siempre parte de ti”.

Más que nada la democracia que nos...

2007-03-20T17:59:00.000Z

“Existe una cita secreta entre las generaciones que fueron y la nuestra. Y como a cada generación que vivió antes que nosotros, nos ha sido dada una flaca fuerza mesiánica sobre la que el pasado exige derechos. No se debe despachar esta exigencia a la ligera.”

(Walter Benjamin, fragment de les Tesis de la filosofia de la història)

“El mensaje de esta botella al mar tiene forma de preguntas, varias preguntas: ¿Qué alternativa debo tomar? ¿De verdad es importante que yo busque esa verdad? (…) ¿A alguien le importa? (….) Esta es mi historia…”
(María Lasala, fragment de Botella al mar)

La primera vegada que la vaig veure era en una conferència d’un dels grans historiadors vius de Catalunya. Parlava del procés de recuperació de la memòria històrica. Ella demanà la paraula i, amb el seu accent d’altres terres, va demanar-li perquè no es jutjava als repressors del nostre passat. Ell li va contestar que o bé estaven tots morts o bé estaven apunt de morir. Quin sentit tenia? Silenci. No estava Fraga viu? Li preguntà de nou. No havia estat ell ministre de governació durant els morts de Vitòria? L’historiador va quedar atordit, va balbucejar algun tipus de resposta, entremig no obstant, pensant en veu alta, també va dir que a ell no li importaria que el Ministre de “La calle es mía” fos jutjat. Tanmateix no tenia resposta, car no s’havia fet la pregunta ell mateix abans.

És curiós quan ens fan una pregunta per la que no tenim resposta mostrem molt més de nosaltres mateixos que en mil discursos ben travats. La veritat: jo tampoc me les havia fet. Posteriorment vaig poder seguir indirectament la gestació del documental de la Maria i el seu equip “Más que nada la democracia...”, un documental de preguntes que a voltes ni els més pròxims al tema mai ens hem fet. I sense preguntes la veritat difícilment emergeix. Un documental fet des de fora i des de dins. Espanya – Argentina, dues dictadures, dues transicions, dos formes d’enfrontar-nos al passat. Tan semblants i tan diferents. El contrast en aquest sentit ajuda a il·luminar-nos les cares més fosques del nostre imaginari col·lectiu. No hi ha respostes, el documental no les pretén. Només planteja preguntes. Veure’l significa reflexionar perquè mai ens hem interrogat en un sentit determinat, perquè mai la nostra mirada no ha traspassat els miralls de la narració de la transició, perquè mai hem trencat els miralls per examinar cada una de les parts dels nostres conflictes. Significa repensar que va suposar realment la Llei per l’amnistia d’octubre de 1977, de què parlem quan parlem de reparar el nostre passat, de quins límits invisibles, que de tant invisibles acabem per no ser ni conscients d’ells mateixos, ens imposem. Significa poder-nos enfrontar desacomplexadament a un debat que sota les boiroses etiquetes de “seguretat jurídica” o “reconciliació” a voltes encobreix més que explica.

El crit d’una dona en una manifestació monstre a argentina: “No olvidamos, no perdonamos, no nos reconciliamos”; el judici a un capellà que va participar en les tortures... Impressiona i impressiona més quan nosaltres no hem sentit mai aquest crit, no hem vist mai aquest judici. No estic gaire segur si aquest és el camí, però si que crec que totes les preguntes han de poder ser fetes, res ha de quedar fora de la llum de l’àgora pública. Si no és així, veiem per exemple com sota l’argument de “la seguretat jurídica”, s’amaga la mai mentada realitat de que centenars de milers d’espanyols van ser expropiats dels seus bens per la Llei de Responsabilitats Polítiques i que l’anul·lació dels judicis de la dictadura podria iniciar el camí perquè allò que fou robat fos ara retornat. “Inseguretat jurídica” o Justícia? Era el franquisme un règim de seguretat jurídica? En tot cas parlem-ho i no tragiversem el debat. No va ser tan difícil quan la cosa va tocar-li als partits. Amb la llei de 1998 de reparació als partits polítics expropiats pel franquisme aquest problema no es va plantejar mai. En efecte, els partits foren reparats de les expropiacions patides pel franquisme, sense que això generés cap problema de “seguretat jurídica”. És més abans de començar el debat sobre la Llei de la Memòria Històrica que nega aquest dret a les víctimes del franquisme, al negar-se a anular les sentències de la dictadura, s’ha anunciat per part del govern que paral·lelament s’ampliarà la llei del 98 per tal que les reparacions als partits siguin augmentades...compra de vots? o .... No ho sé i això tan sols és un cas més de les coses que no sabem. No sabem si la llei d’amnistia ha de ser el punt i final de les responsabilitats sobre el nostre passat, no sabem encara quants morts realment va provocar la repressió franquista, no sabem quants torturadors de la dictadura segueixen entre nosaltres, no sabem quants botxins viuen tranquil·lament la resta de les seves vides, no sabem el que contenen la majoria de documents barrats del nostre passat per la llei dels 50 anys o per el dret a l’honor dels repressors, no sabem quants morts esperen ser enterrats pels seus familiars. A gairebé 40 anys de la dictadura hi ha moltes coses que no sabem. Avui només sabem una cosa, aquí i ara, no ahir ni en un altre món, segueix havent-hi víctimes. I a les víctimes mai se’ls hi demana des del poder que es reconciliïn amb els botxins. A elles se’ls hi deu la justícia de viure en una societat que els hi repari el mal infligit. Mentre tant em quedo amb les preguntes necessàries per cercar les respostes possibles. Amb un documental de pocs mitjans i molts recursos fets de complicitats que espero que aviat pugui ser visualitzat.

El franquisme tardà i Salvador Puig Antich

2007-03-03T11:14:00.000Z

(2 de març de 1974 - 2 de març de 2007)

La imatge d’un franquisme tardà benigne és absolutament gratuïta i en alguns punts de la mateixa d’una inconsciència que arriba al cinisme criminal. Certament és acord amb la idea d’una evolució de la societat espanyola gradualment cap a la modernització econòmica, social, cultural i política que l’endinsa cap a les bondats d’una societat de consum adquirint un to cada cop més sosegat, lluny de les grans pugnes dels anys trenta, que la prepara per la democràcia, però tan sols és el que és: una imatge. El franquisme tardà, és el franquisme del procés 1001, dels últims afusellaments de Txiki, Otegui, Francisco Baena, Ramón García Sanz i José Luis Sánchez Bravo el setembre de 1975, malgrat totes les mobilitzacions per evitar-ho, de la mort dels treballadors de Vitòria el març de 1976 (pensar que el franquisme va morir amb la mort del dictador no deixa de ser la construcció d’una altra imatge interessada), de la prohibició de més d’un centenar d’actes públics a Barcelona ciutat, de... És la imatge d’un matí en un patí d’una escola on els infants juguen a cor que vols. Entre ells una nena de cop s’atura. Se li acosta una mestre i li pregunta “què fas?” i amb una dignitat que commou li respon “estan matant al meu germà”. Un petit moment de silenci i la resposta. “Què fas aquí, ves-hi”. El joc despreocupat i la veritat que s’amaga davant d’aquesta imatge. L'assassinat en aquell 2 de març de 1974 era Salvador Puig i la història és la d’aquesta nena i del seu germà, del mandat de la mestra, dels assassins i de la nostra impotència. Una imatge plena de veritats, d’una pel•lícula que malgrat totes les crítiques que hagi pogut rebre, encara que tan sols sigui per retornar-nos imatges més veritables del nostre passat, ha valgut la pena portar al cine.

Història i comunicació... l'Ana

2007-03-02T07:51:00.000Z

Avui, vull parlar de l’Ana, una surenya que va entrar en la meva vida com un llamp –no ho sap fer d’altra manera– i que encara no n’ha sortit i espero que no en surti mai. A voltes els historiadors patim d’un mal estès en la nostra doble condició com a gremi (els de dintre i els de fora de l’acadèmia): la poca importància que li donem a la comunicació. La paraula sembla a voltes no néixer de les nostres ments per ser comunicada als més, sinó a uns pocs, cerquem el reconeixement dels propis més que dels altres. Això es fa notar a voltes en els nostres escrits i, més enllà, en la sort o dissort que esperem dels nostres treballs. Practiquem llavors, els que poden, la comunicació artesanal, periodistes amics, revistes amigues i...., poc més. Bé, sí, els que estan més amunt gaudeixen dels serveis administratius d’alguna administració on hi ha també algun gabinet de comunicació, poc més.... El vell lema amb el que inaugurava Thompson un dels millors llibres d’història que es va escriure durant el segle XX, agafat d’una de les societats populars de correspondència que van fer possible que els assumptes públics fossin cosa de tots i no només d’uns, “Que el nombre dels nostres membres sigui il•limitat” mor en la reclusió dels nostres petits móns. Així, malgrat justifiquem la nostra ciència com un servei a la ciutadania, en el fons pensem que a aquesta poc l’importa el què fem. I és probable que així sigui, i si així és hi estan en tot el seu dret, però no podem perdre batalles que encara no hem lliurat. Ja no estem en temps de societats de correspondència, ni de telefonades als amics, sinó de la societat de la comunicació de masses. Una societat que necessita d’estratègies de comunicació, però que sobretot necessita de passió per les idees i d’intel•ligència per ser comunicades. O no, no ho sé. El que sí que sé és que vaig tenir la immensa fortuna de conèixer a aquesta surenya. Una crack de com comunicar i projectar el que mereix ser comunicat, apassionada per la història d’un país que no és sinó la història del seu llinatge. Passió i intel•ligència. Mai he vist res igual treballant en projectes d’història. Bé, me n'entorno a la feina que tinc un llibre per acabar, només deixar-ne constància.

El més petit de tots..., història d'una cançó i la cançó

2007-02-28T23:01:00.001Z

La cançó
(si no l'escolteu bé, deixeu anar passant la cançó i cap al final torneu el cursor enrera, sorry..)

Als anys trenta, durant la guerra, Jaume Miravitlles anava pensant com donar una cara amable al procés que s’estava vivint al carrer, com animar enmig d’una guerra, com transmetre certs valors en l’horror d’una ciutat atacada pel foc de les bombes. I pensant...va idear la història del més petit de tots...Un figureta pels infants, un conte i una cançó. Fou un èxit brutal. Anys després la cançó que havien escoltat milers de catalans es va perdre i encara anys després, quan la nit franquista ja s’havia estès, Pere Quart –de la mà del qual es va rescriure la primera lletra d’aquella cançó basant-se en la tradicional catalana “N’eren tres tambors....”– la va refer. “Estimat Meet (Miravitlles), aquí la tens” va ser la carta que li va enviar a Miravitlles. Ells dos la van conservar, però encara no la van poder donar de nou a aquells que l’havien escoltat. Hagueren de passar uns anys... La Laura no parava de tararejar-la mentre treballava a casa, fascinada per una història i uns acords que li venien de nou i se’m va anar posant al cap. Vaig Parlar amb en Daniel –un gran coneixedor d’aquesta història– que em va fer arribar la carta de Pere Quart i vaig proposar de posar-la en una expo, que es tornes a cantar, que es tornes a escoltar. Després en Sebas,en Cesc, en Patrick i l’Hug ens van convèncer de posar-hi la seva veu. Petites històries. Una periodista, l’altre dia m’explicava que mentre parlava amb l’Alícia Bou –una altra de les protagonistes d’aquesta història–, se li humitejaven els ulls amb aquesta cançó. De petita, mentre plovien bombes, un dels seus desigs havia estat tenir un “més petit de tots...”, però el seu pare mai li havia pogut comprar. És increïble els múltiples fils que ens uneixen a tots en les petites i menudes històries de les nostres vides. Del passat cap el present, del present cap el passat, setanta anys sense poder-la escoltar... Començarem el blog per aquí a veure quines altres històries recuperem.

El Guru...

2007-02-28T21:45:00.000Z

"Evidentment, l'avorriment és un gran motor de la història. De totes maneres, està bé... per exemple tot el que se'ns acut a desafectos i tal, ara tens un mitjà per vomitar-ho al moment. Per cert, hi ha una icona amb la qual pots suprimir els comentaris!!!!! CENSOR CENSOR!!!!! tant estudiar el franquisme... algu queda...". És el que em diu el Vicenç sobre la possibilitat de tirar endavant aquest blog. Bé ho provarem. A veure que surt.

2007-02-28T21:23:00.000Z

Inaugurant una expo.....