lunes, 10 de diciembre de 2007

Insectes, o una metàfora òbvia sobre la vida


De la Mo (la fotografia és d'un colega teu, és un honor gràcies...)

Cada matí, en llevar-te, trobes un estol immens d’insectes morts al voltant del teu llit, insectes escampats pel terra de l’habitació, insectes damunt els llibres que s’apilen als prestatges, sota l’escriptori, a les escletxes de l’aparell de música, endins la maquinària del despertador... Et passes hores recollint els petits cadàvers i llençant-los a les escombraries i penses que la vida potser seria més interessant si fossis entomòleg o si al teu cor bategués alguna altra passió que no fos la història.

Al principi, fa molts anys, no vas poder acceptar el fet, totalment aterrit, i vas pensar que potser era la broma macabra d’algun enemic no declarat; perquè els enemics declarats tenen el sentit comú de clavar punyalades per l’esquena i el bon criteri de no deixar proves de les seves venjances. Així que, sense cap dubte, els sospitosos habituals no eren la combinació guanyadora aquesta vegada. Després de dies d’observació, de tancar les portes i les finestres i de donar-hi moltes voltes, vas començar a sospitar que no, que cap enemic podia assaltar casa teva a les nits per omplir-ho tot d'insectes morts i que allò que et passava, allò que et passa encara, és un fet sobrenatural, que, inexplicablement, només té a veure amb tu i amb els teus somnis. Perquè una cosa és clara, mates insectes amb els somnis o amb els pensaments. L'aterriment del principi es va convertir en llàstima a mida que passaven els dies i anaves acumulant pèrdues i escombraves cossets innocents.

Durant la nit no ets capaç de sentir-los brunzir en la foscor. Moltes vegades t'has quedat despert per veure’ls arribar, però sempre acabes vençut per la son i al matí l’espectacle és sempre el mateix: catifes d’antenes i de potetes resplendents extingint-se mentre obres els ulls.

Has mirat de dormir a diferents llocs de la casa; però, fins i tot, quan dorms a d'altres llocs, a d’altres ciutats o a d’altres països la història es repeteix: insectes per tot arreu.

Només hi ha una manera de foragitar-los, i és dormir acompanyat. No saps per què, però quan comparteixes l’habitació amb algú els insectes no apareixen, com si només tu poguessis ser testimoni d’aquest sacrifici inexplicable. Les nits següents, però, la presència dels insectes morts es duplica o es triplica o es torna infinita. Així que vas haver de desistir de compartir l'habitació. Tenies por que una nit, que haguessis de dormir obligatòriament sol, tots aquells insectes bandejats durant nits i nits colguessin tota la casa i el teu cos, i poguessis morir ofegat sota la pressió de mil·lers de cossos diminuts.

Amb aquestes, no sé com ho veus tu, no et quedarà més remei que marxar. Hauràs d'anar cap al nord –o cap molt al sud–, buscant indrets on les condicions metereològiques siguin tan adverses per als insectes que la seva presència, per força, haurà de ser un esdeveniment màgic. Però allà també assistiràs sorprès a la massacre i desistiràs en la tasca de fugir-hi.

Passaran els mesos i passaran uns pocs anys; i un dia, de la mateixa manera que van arribar, desapareixeran.

Tornaràs a casa i començaràs a dur una vida normal, sense sobresalts, sense convertir-te en el forense de morts que no entens. Cada matí, quan et despertis recorreràs la casa escorcollant els racons, però mai no descobriràs ni una mosca, ni tan sols als dies més calurosos de l’estiu.

Uns mesos després de la desaparició dels insectes morts tindràs un somni, o potser no serà un somni, sinó un auguri. Et despertaràs enmig de la nit, el podràs recordar amb exactitud i et sentiràs adolorit i cansat. Hi haurà una petita papallona daurada damunt el coixí, bategarà uns segons i després t'adormiràs de nou, perquè el somni haurà estat esgotador.

Al matí, mentre el somni desapareixerà en la certesa d’una nova vigília, comprovaràs amb alegria que els insectes hauran tornat, però ara seran vius i quan obris les finestres perquè la llum dispersi la nit, sortiran en una desbandada brunzent i brillant. Els veuràs allunyar-se en un núvol compacte i fosc, enllà els cels, però no podràs recordar res del que s’haurà esdevingut als teus somnis, ni tan sols el batec de la papallona daurada damunt el teu nas.

4 comentarios:

mo dijo...

Per fi, la foto del Rafa és preciosa, segur que està content de tenir admiradors a aquesta banda de l'Ebre. Te'l presentaré quan vagis a Madrid...
I la resta, t'ha agradat? has entès que parla de tu? i per què parla de tu? has entès la metàfora...? penses que és millor opció que aquella que havíem decidit i que vaig descartar? Mm, quantes preguntes i què poques certeses...
Aquest homenatge és massa poca cosa tenint en compte que a canvi m'he quedat amb el narrador (jo sí que sé fer negocis...., jajaja)

Junius dijo...

M'ha agradat, molt Mo. He entès que parla de mi, però el seu significat em sembla diferent cada cop que ho llegeixo. A més espero poder recordar la papallona daurada damunt del meu nas. Millor així... Evidentment tu sí que saps fer negocis. Ara que el narrador, pel que es veu, tan sols ho era instrumentalment. Igual és ell el veritable negociant. Ja m'ha donat hora i lloc per la teva translació ;)

mo dijo...

Així m'agrada, junius, que facis els deures i pensis en coses positives!!
Suposo que això que dius de translació ho dius pel trasllat, oi? jo li diria més aviat rotació, però això és com els meridians i els paral·lels, cadascú tria el que més li agrada, i no sempre es tria la mateixa cosa ni de la mateixa manera (bé, paro, que si no acabaré fent un curset de filosofia pèssima –si fos mediocre encara estaria contenta–)
m'acomiado de tu en aquest bloc que ha donat tant de si (jo no puc queixar-me, admets devolucions?? per cert, i fins quan?? ho dic per si el narrador no es porta bé i te l'he de tornar...), ens trobarem en altres llocs i les coses no només no seran les mateixes sinó que, fins i tot, poden ser encara millors
ha estat un plaer embullar els pensaments en aquest espai
gràcies i petons

Junius dijo...

No s'admeten devolucions. En aquest blog almenys no. Regal donat no pot ser retornat. Finalment, pel que veig, aquí tan sols hem quedat tu i jo, per tant el plaer i l'honor ha estat meu. Seguiré per aquí o no, ja ho pensaré. En tot cas em sembla que fa ja una bona temporada que penso coses positives de negatives no en recordo. Petons a tu i bon viatge.