Història i comunicació... l'Ana

Avui, vull parlar de l’Ana, una surenya que va entrar en la meva vida com un llamp –no ho sap fer d’altra manera– i que encara no n’ha sortit i espero que no en surti mai. A voltes els historiadors patim d’un mal estès en la nostra doble condició com a gremi (els de dintre i els de fora de l’acadèmia): la poca importància que li donem a la comunicació. La paraula sembla a voltes no néixer de les nostres ments per ser comunicada als més, sinó a uns pocs, cerquem el reconeixement dels propis més que dels altres. Això es fa notar a voltes en els nostres escrits i, més enllà, en la sort o dissort que esperem dels nostres treballs. Practiquem llavors, els que poden, la comunicació artesanal, periodistes amics, revistes amigues i...., poc més. Bé, sí, els que estan més amunt gaudeixen dels serveis administratius d’alguna administració on hi ha també algun gabinet de comunicació, poc més.... El vell lema amb el que inaugurava Thompson un dels millors llibres d’història que es va escriure durant el segle XX, agafat d’una de les societats populars de correspondència que van fer possible que els assumptes públics fossin cosa de tots i no només d’uns, “Que el nombre dels nostres membres sigui il•limitat” mor en la reclusió dels nostres petits móns. Així, malgrat justifiquem la nostra ciència com un servei a la ciutadania, en el fons pensem que a aquesta poc l’importa el què fem. I és probable que així sigui, i si així és hi estan en tot el seu dret, però no podem perdre batalles que encara no hem lliurat. Ja no estem en temps de societats de correspondència, ni de telefonades als amics, sinó de la societat de la comunicació de masses. Una societat que necessita d’estratègies de comunicació, però que sobretot necessita de passió per les idees i d’intel•ligència per ser comunicades. O no, no ho sé. El que sí que sé és que vaig tenir la immensa fortuna de conèixer a aquesta surenya. Una crack de com comunicar i projectar el que mereix ser comunicat, apassionada per la història d’un país que no és sinó la història del seu llinatge. Passió i intel•ligència. Mai he vist res igual treballant en projectes d’història. Bé, me n'entorno a la feina que tinc un llibre per acabar, només deixar-ne constància.