martes, 10 de julio de 2007

Tancat per reformes......




Una nit meravellosa Xavi i Vane (veure't sentint el repertori de Sabina ha estat preciós, ara estic de nou amb ell: peor para el sol...., compra les entrades pel concert, hi seré segur, l'has de veure en directe). Bé, me’n vaig, no hi haurà novetats al blog (ara, a saber) fins a mitjans d’agost. Demano disculpes, com també ho faig per haver escrit tan poc en aquests últims temps, encara que sé perfectament que aquesta il·lusió egolatra de que algú li importin les meves disculpes no deixa de ser presumptuosa. De fet, tot blog té quelcom de presemptuos (i d’egolotra, i el meu bastant). Encara que hi ha nivells, si visiteu alguns "my sapce" flipareu, no tots que no se m’enfadin els amics estimats ara. Parlant d’una d’elles, la filla de sagitari té un nou blog ("cual ave fénix...”, saps que sempre ha estat una de les meves imatges preferides?, i no crec que ho parlessim mai, viure sota el signe de sagitari... un petó des d’aquí, hi ha massa sang a les teves venes com perquè qualsevol cabòria et tumbi). I ja posats a parlar d’amics, Xavi... no sé que dir, potser que la meva vida hagués estat insulsa sense tu. Lo Mo em cuida el Gurú, ho això m’ha dit, però aquest Gurú ja no ho és des de que...., il mio Bukowsky, dove è il mio.... Tanmateix espero que ell acabi el seu llibre, com espero que ella acabi la seva novel·la, en aquesta conjunció genis que ha resultat ser aquesta parella. Ana no he pogut quedar, Cuba, mmmm....., envidia te tengo. I a tu, dona bella i bruna, de semblant persa i foc a la pell, a tu..... gràcies. Ci vediamo presto, i ja que foto el camp en diré una de grossa: Shakira és collunda!!!!!!!! Panda d’aburrits, no se puede vivir con tanto veneno hombre, jejejejejejej.




2 comentarios:

mo dijo...

junius,
no saps la il·lusió que em fa que marxis, i no és que estigués farta de veure't per Milà i Fontanals, noooo, no és això, si ja ets com un més de nosaltres, és que me n'alegro per tu, i prou. T'asseguro que et trobarem molt a faltar, i no només jo, sinó la Vane i el Xavi, i la veïna de sota i el de davant, i les cambreres de la Formie, i la Rauxa, tot l'edifici, tot el carrer, en definitiva. Se'm farà tan llarga la teva absència...
D'altra banda, he de donar-te les gràcies perquè m'has obert els ulls respecte dues coses, de natura diferent, però igualment importants:
1. Un blog d'història no ha de ser, necessàriament, un blog d'història, sinó que pot ser perfectament l'espai utòpic (el no-lloc) on una colla de sonats, seguint les pautes del sonat Mestre –en aquest cas, tu, benvolgut amic– deixen anar les seves divagacions, més o menys coherents, depenent dels casos.
2. Tens raó pel que fa al Gurú, m'has convençut, no puc fer res més que rendir-me a l'evidència i retornar-te'l (anava a dir intacte, però això ja no és possible) abans que sigui massa tard i la seva essència hagi quedat diluïda en els diferents avatars d'una altra experiència vital. Tens raó, junius, sempre tens raó. Parlaré amb ell, segur que m'agraïrà que el deixi tornar a les vostres complicitats antigues i a la poesia maleïda. No és just que Bukowski desaparegui, sé que he de sacrificar-me pel bé de la humanitat. M'has obert els ulls, espero que el Gurú ho pugui veure com tu
Fins aviat!

Junius dijo...

Erato, hi he pensat. Les nits romanes han estat acompanyades del neguit de no saber si estava valorant prou la teva proposta. Sabia que el teu sacrifici fet a major glòria de l'altar de la teva grandesa, que no de la seva, no podia quedar sense resposta. Tanmateix el que tu has tocat mai serà el que jo vaig tenir, el que tu has vist mai serà el que jo vaig veure, ha estat ja transformat irremeiablement per la teva mirada. En que estaves pensant, quan no veies que el teu poder és més gran que la teva humilitat. El temps que volem recuperar ja mai més existirà. Deixem que el Guru, en el seu egoisme, esdevingui qualsevol altra cosa i, qui sap?, al igual els jorns que estant per venir tan sols enfosquiran els que ja vam viure. Mo i Gurú, Gurú i Mo un petó. I no es preocupeu: qui plorarà per Bukowski quan les seves cendres ja no cremin res més que l’aire que ja no existeix? Ho faré jo. Jajajaja. Tontos, encara em deveu un sopar.