Qui i què era un comunista?

Després de llegir mil llibres sobre que era això de ser comunista al final... un poeta ho ha explicat millor que mil, que un milió, de pàgines. Senzillament genial.

(disculpeu la traducció, és d'anar per casa)

Algú era comunista perquè havia nascut a l’Emilia...
Algú era comunista perquè l’avi, el tiet, el papa...la mama no.
Algú era comunista perquè veia la Rússia com una promesa, la Xina com una poesia i el comunisme com el paraís terrenal.
Algú era comunista perquè se sentia sol.
Algú era comunista perquè havia tingut una educació massa catòlica.
Algú era comunista perquè el cinema ho exigia, el teatre ho exigia, la pintura ho exigia i la literatura també, ho exigien tots.
Algú era comunista perquè la història és de la nostra part!
Algú era comunista perquè li havien dit.
Algú era comunista perquè no li havien dit tot.
Algú era comunista perquè primer, primer, primer, havia estat feixista.
Algú era comunista perquè havia entès que Rússia anava endavant, però lluny.
Algú era comunista perquè Berlinguer era una bona persona.
Algú era comunista perquè Andreotti no era una bona persona.
Algú era comunista perquè era ric, però estimava el poble.
Algú era comunista perquè bevia vi i es commovia a les festes populars.
Algú era comunista perquè era tan ateu que tenia la necessitat d’una altre Déu.
Algú era comunista perquè estava talment fascinat pels obrers que volia ser un d’ells.
Algú era comunista perquè no podia fer més d’obrer.
Algú era comunista perquè volia l’augment del salari.
Algú era comunista perquè la revolució avui no, demà igual, pera demà passat... segurament....
Algú era comunista perquè la burgesia, el proletariat, la lluita de classes...
Algú era comunista per enrabiar al seu pare.
Algú era comunista perquè mirava només Rai Tre.
Algú era comunista per moda, algú per principis, algú per frustració.
Algú era comunista perquè volia estatalitzar-ho tot.
Algú era comunista perquè no coneixia els empleats estatals, els paraestatals i afins.
Algú era comunista perquè havia canviat el materialisme dialèctic per l’Evangeli segons Lenin.
Algú era comunista perquè estava convençut de tenir darrer seu a la classe obrera.
Algú era comunista perquè era més comunista que els altres.
Algú era comunista perquè hi havia el gran partit comunista.
Algú era comunista malgrat hi hagués el gran partit comunista.
Algú era comunista perquè no hi havia res millor.
Algú era comunista perquè havíem tingut el pitjor partit socialista d’Europa.
Algú era comunista perquè l’Estat pitjor que el nostre, només a Uganda.
Algú era comunista perquè no podia més de quaranta anys de governs democratacristians i mafiosos.
Algú era comunista perquè Piazza Fontana, Brescia, l’estació de Bologna, l'Italicus, Ustica, etcètera, etcètera, etcètera…
Algú era comunista perquè qui estava en contra era comunista.
Algú era comunista perquè no suportava més aquella cosa impúdica que ens obstinem a anomenar democràcia.
Algú creia que era comunista, i segurament era qualsevol altra cosa.
Algú era comunista perquè somiava amb una llibertat diferent que l’americana. Algú era comunista perquè creia que podia estar viu i ser feliç tan sols si ho eren també els altres.

Algú era comunista perquè necessitava impulsar-se cap alguna cosa nova. Perquè sentia la necessitat d’una moral diferent. Perquè potser era només una força, un vol, un somni, era sols una inquietud, un desig de canviar les coses, de canviar la vida.
Sí, algú era comunista perquè, junt aquesta inquietud, cada un era com... més de si mateix. Era com... dues persones en una. D’una part la persona cansada de la quotidianitat i de l’altra la persona que tenia el sentit de pertinença a una raça que volia enlairar el vol per canviar veritablement la vida.

No. Res d’enyorances.
Potser també aleshores molts obriren les ales sense ser capaços de volar... com les gavines hipotètiques.
I ara? També ara se sent com partit en dos. D’una part l’home inserit que travessa respectuosament la misèria de la pròpia supervivència quotidiana i de l’altre la gavina sense tanmateix més intenció de volar, perquè ara ja el somni ha emmudit.

Dues misèries en un sol cos.