domingo, 5 de agosto de 2007

Recomencem....?

4 comentarios:

Anónimo dijo...

Ara faràs un blog sobre astrofísica? Ets un pou de sorpreses!!!
No penses que el Big Band és l'inici però també pot ser el final? Estem davant el mite de l'etern retorn? Recorda la matèria fosca de la què està conformada l'univers –ningú no la pot veure, però és la que evita que ens col·lapsem en la força de gravetat dels forats negres...

Junius dijo...

Un moment tonto, res més. Em sentia una mica com..., com ho diria?, tu ho has expressat millor que jo..."Un dilluns més. Et lleves. Et dutxes. Et prens un cafè. I després un altre. Fumes una cigarreta, lenta...(...) Potser només és l’esquinçament entre allò que tothom espera de nosaltres i el que en realitat s’esdevé.". M'encanta aquest conte teu. Suposo que el secret no està precisament en l'etern retorn, sinó en recomençar de nou i apreciar la matèria gris. O no. Què hi fa? Ara hi sóc, però hi seria millor si aquest cel esclatés d'una vegada per donar-nos el nèctar de l’aigua de vida i en el seu esclat trenqués en un miler de llamps i trons (fa estona que ha enfosquit a veure si ens ho regala d'una vegada). Un petó Mo. Ets cara de veure últimament. I el sopar que em deveu? És broma, a més, realment, em puc queixar de poc, no sóc sinó un petit burgès. Un petó Mo

Anónimo dijo...

No et donaré la raó, perquè no es pot (re)començar de nou (estranya paraula) –o com a mínim, no és aconsellable– de la mateixa manera que no es torna mai (ai, quant de mal que ha fet Ulisses a generacions de somiadors... i a l'alliberament de la dona).
Millor pensar que has començat, sigui el que sigui i et dugui on et dugui aquest nou origen, i no que reprens el llast antic de memòries que ja no són la teva.
Pensa en aquests personatges extraviats en la persecució de l'inefable, necessaris i impassibles en un western, en una novel·la negra o en el Sturm und Drang, però, i que el nostre amic Xa em perdoni, totalment ridículs i fora de context a les nostres vides.
Ja sé que aquesta és una altra èpica i que no es pot generalitzar.
Però, dedica't a fer història, defuig la matèria en expansió i deixa la poesia per als pobres d'esperit
És clar que et devem un sopar! Dissabte? Cuino jo

Junius dijo...

M'has deixat mut de nou, com t'ho fas?