lunes, 27 de agosto de 2007

A vegades en la nit hi ha llum


11 comentarios:

Anónimo dijo...

Amic Junius, de diferent manera que ho és Clio per tu, però també ets font d'inspiració. Curiós efecte dòmino, tot i que amb les fitxes tortes.

No pots imaginar les ganes que em fas venir de fundar la sub-professió literària "crític de blocs" (això de "blocs" és d'en Partal, no meu. Que costi). Vaja, dic "fundar" en la creença que encara no existeix aquesta bajanada... Tot i que, de la contrastada capacitat de l'ésser humà per enredar la troca, no en dubto en cap moment .

És una idea. Ja n'exploraré les possibilitats alhora que pentino la Rauxa. Per ara, amb un breu comentari inaugural m'hi conformo:

Visitar el teu bloc i consultar-ne les novetats esdevé, darrerament, una experiència semblant a la lectura de "El pèndol de Focault". Ben farcidet d'enigmes i de preguntes sense respondre. He llegit aquesta entrada i he hagut d'assegurar-me que el navegador no havia errat el tret. Dubtava: "i si he anat a parar a un bloc pòstum d'en Xirinachs?" Però així que he topat amb el referent silviorodriguezià, en la seva llengua imperial, he abandonat la hipòtesi. És un "patria o muerte" sensiblement diferent...

El problema que et trobes abandonant hipòtesis és que n'has de trobar de noves. I en això estic.

La que sembla més probable és que Clio no sigui Clio, i sigui una metàfora (sóc astut...). Però és una hipòtesi que vol molta feina. Hauria de començar a pensar de qui coi parles... Definitivament, és molt més còmode que Clio sigui Clio (ep, que et pensàves? Que vulgui fundar un sub-gènere de la crítica no vol dir que escapi dels usos i costums establerts: criticar còmodament).

Així doncs, conclusió: L'autor, quan parla de Clio, indubtablement es refereix a Clio. I sembla interpretar la visita de la musa com un senyal que esperona les seves inquietuds científiques (per què vau quedar que sou una ciència, oi? es que de vegades em perdo...).

Molt bé. Doncs si és així, que aprofiti. Ara, hi ha altres lectures possibles que hauries de valorar. Voldria apuntar-te la possibilitat que tan il·lustre visita no tingui la intenció d'insuflar-te inspiració. Potser és una visita "Mr. Marshall", i el que li passa a Clio és que ha sortit per potes, i túnica arromangada, de la Grècia socarrimada sense saber ben bé per quins blocs va trepitjant pel camí. El problema és que amb això ens tornem a enredar, perquè ja sabem que estem incapacitats per encertar en un judici d'intencions sobre les accions d'una dona, per molt olímpica que sigui.

Si dones més pistes tractaré de fer-ho millor. Pensa que sóc un crític de blocs novell, sigues generós, va. Més que res perquè si no m'en dones, i per omplir una mica, hauré de fer hermenèutica del títol, que també té la seva conya.

I una pregunta. És sobre la col·lecció de fotografies hortero-celestials de l'època blava de l'artista: T'en queden moltes? Estic frisós per veure la propera! Si us plau, et prego que no oblidis informar-me amb temps quan hi hagi una exposició.

Bé, Junius, el comiat. Ja ho veus, publicar un bloc exposa molt.

Suposo que prefereixes això abans que teràpies més contundents. Primer havia pensat en posar-te a cada entrada el mateix comentari amb regust romà:

"Recorda que ets un blocaire. Recorda que ets un blocaire. Recorda que ets un blocaire. Recorda que..."

Junius dijo...

Xavi t'adones que aquest blog el construeix tant el seu autor com el seus crítics?

Posaré un exemple. Ahir a la nit cap a la 1:30 (mai he aconseguit que el rellotge del blog anés bé com tu be saps) va venir Clio. I sí Clio era Clio, no era res més que ella (no cal fer eelecubracions en aquest sentit). Estava entusiasmat perquè feia anys que no veia tant clara una cosa i també (cal dir-ho, car segurament la claretat tenia uns motius més prosaics) perquè en aquelles hores, amb la calor que feia (ho recordaràs ja que la teva entrada deu ser ben bé de les 4 del matí) anava ja mig trompa. I en aquell moment quan vaig acabar el que feia i la nit estava preciosa i semblava que tots els Deus s'haguessin posat d'acord i les paraules de Silvio semblaven màgiques (total que havia arribat al setè cel den Sisa) vaig agafar aquella vena tan catalana (com ha demostrat el mestre Xirinachs, fas be de citar-lo en aquest context)i vaig escriure el que tu has vist. Aquest matí quan m'he aixecat, de fet encara no puc ni obrir els ulls, he anat directe ha esborrar aquesta entrada i... M'he trobat amb tu. I ara que faig Xa? L'esborro? Ja em diràs, espero la teva resposta. Si em dones el permís fem veure que no ha existit. Ok? El problema rau en saber a quina hora et despertaràs tu.

Junius dijo...

Xa, ja he arribat a una solució. He esborrat l'entrada i he guardat el teu (i meus) comentaris com a record d'aquesta nit que ens ha estat comuna en l'animalada. Si et sembla bé, és clar. Què tal si quedem aquesta nit? I aquest cop la fem junta, jejeje

Anónimo dijo...

Junius! Això sí que és trencar esquemes. Jo esforçant-me en fer de crític com cal, i tu em fas boicot!

Els futurs lectors es trobaran un escenari insòlit. El d'una crítica d'una obra inexistent (no publicada, que en termes de Clio vidria a ser el mateix).

I sí, feia molta calor... Tot i que no tanta com farà un altre dia d'aquesta setmana. Recordes que tenim una altra cita amb la història? Apareixerem, com dos cavallers d'un reialme ignot, a la taverna shakespeariana. Aquest cop, però, Clio no pot venir. Les gestes dels indòmits demanen discreció, almenys fins que esdevinguin llegendàries. T'ho has de prendre com el retorn que li ofereixes a Clio després de proporcionar-te la inspiració.

El gronxador dijo...

I qui diu que l'entrada original i la crítica del Xavi no han estat llegides encara. Jo ho he fet a primera hora del matí.
Salut!

Junius dijo...

I no farà això molt més interessant l'obra? Tan sols el Gronxador, tu i jo (l’autor, el crític i el lector) sabrem el que hi deia i quan tots dormim el somni del justos, se sabrà que tan sols tres ments la van saber apreciar (sense saber si realment valia la pena apreciar-la).Anem llavors a la taverna quixotesca (que no shakespeariana) i celebrem-ho pagant el just tribut degut a Clio que es va decidir visitar-me en una nit d'estiu entre els efluvis del vi i l'esquinçament de la realitat.

El gronxador dijo...

Igual m'apunto (estic pendent d'una altra història).
La pregunta serà: qui farà de Quixot? qui de Santxo Pança? I de Dulcinea?
Està clar, Junius, que pel tall de cabell al Xavi li tocarà fer de Dulcinea del Tobos. I tu de Quixot! Doncs és a tu qui et visiten les muses de nit.
I els molins? Ens cal un tros de realitat per a que siguin metàfora dels gegants...
Com que la cosa era clioidiana, pot ser les i els historiadors rancis i casposos faran el fet.
Jo de Sancho!

Anónimo dijo...

Ara em despistes, Junius. Quixotesca? Amb mi no hi comptis, aquella nit no voldria caminar marcat amb l'estigma d'un badoc enconyat. Prefereixo la luxúria burleta i la canallada tavernària. Al menys per començar, quan ens tanquin el garito ja tindrem temps de fer inventari dels molins de vent...

Lector gronxaire, suposo que deus pensar que ens estem columpiant als teus morros. Pren-t'ho com una rebrada de clau: aquella en la qual el crític, per simpatia, esdevé tant críptic com l'autor.

Anónimo dijo...

Gronxador,

Estem parlant de cavallers i les seves gestes. La frivolitat que supura aquest "Igual m'apunto (estic pendent d'una altra història)" t'invalida com a cavaller.

Vés, doncs, a fer l'altra història. Aquella en la qual l'absència de Clio tot ho enfosqueix.

El gronxador dijo...

Ai, Xavi!
Si jo pogaré del cert dir: m'apunto!
Bé ho faria, però... vivim en la incertessa i els compromisos certs em criden.
Però, com que no hi ha res del cert, tampoc els compromisos, per això dic "igual m'apunto!".
Del cert que jo no soc cavaller (Mi senyor). Soc el Sancho Pança que es gronxa sobre el ruc quan el seu senyor (Mi Senyor) es troba ocupat amb la Clio.
Ai, Xavi! Dic Xavi? Ai, Dulcinea del Tobós que el meu senyor ja no guarda el seu amor cortés de tall lulià cap a la seva senyora.
O pot ser si?
Pot ser no és amb la Clio mentre jo em gronxo. Pot ser negocia una sortida al conflicte centenari amb els molins gegantins que el torben.
Qui sap, mi senyor?
Je ne sais pas!

Junius dijo...

Ni ho intento, el joc de miralls que heu muntat escapa la meva capacitat i de nou, fades burletes, em voleu apartar del camí de Clio. No és aquesta nit, com sempre, és qualsevol nit que cantava en aquella nit màgica en Carles Belda. No tant màgica com un altre nit en la que també cantava en el vell jaç de Pere Quart, on els jocs de paraules que anima l'ànima més autèntica de la vella ciutat de somnis bojos i personatges autèntics ja no tenien aturador. Una broma comparat amb això vostre. Una cua immensa de sonats s'anaven tornant a veure qui la deia més grossa. Recordes aquella altre nit Xa? L'esperit d'una terra se't va obrir llavors. Bueno deixe'm aquesta metafora final, que aquella terra, com he dit, està fet de bojos i bojes sense solució.